* | ? | Mensaje original | Al ser un tema de preguntas y/o dudas recurrente, sobre si somos responsable o no de las personas con quien hacemos salidas os paso este trozo de un “escrito federativo” de aquí.
Si bien aun no tenemos ni las tazas de accidentologia, ni la experiencia que tienen los típicos países alpinos de referencia en este ámbito, todo llegara. Por lo que entiendo, que a menudo mis comentarios y “avisos”, que os doy en las charlas o practicas son percibidas como exageradas.
Así que, en una temporada que ha empezado particularmente nutrida de accidente, he visto oportuno colgarlo este texto.
Como siempre diré, que a mayor formación, conocimientos y experiencias que podáis adquirir, menores problemas tendréis en todos los aspectos. El no saber, ya no exime de responsabilidad, aun mas cierto en las actividades técnicas y de riesgo.
Admitir una persona o no. prestar un material, asegurar o descolgar a alguien…etc… todo tiene una doble lectura y connotación legal.
Buena formación !! Tampoco caigáis en lo “psicótico” y disfrutar de la Montaña
LA RESPONSABILITAT DEL MUNTANYENC “AMATEUR”
S’ha de fer una distinció bàsica abans de començar a parlar de la responsabilitat jurídica del muntanyenc, diferenciant les possibles responsabilitats en relació a persones estranyes al propi muntanyenc d’aquelles responsabilitats relacionades amb les persones que acompanyen al muntanyenc en fer aquest la seva activitat lúdico-esportiva.
En el primer cas —com ara deixar caure un estri d’escalada al camí de sota la paret, lesionant als turistes— la responsabilitat és clara: si la nostra conducta a estat incorrecta, si hem causat danys i s’estableix com certa la relació causa/efecte entre la nostra conducta i els danys o lesions, els Jutges donaran per produïda la nostra responsabilitat.
En tot cas, es molt poc probable que els tribunals considerin que la nostra conducta ha estat delectava. Probablement ens condemnin a l’àmbit civil i es limiti a obligar-nos a pagar una quantitat de diners als perjudicats.
En el segon cas, qui assegura pot deixar anar la corda per causes indeterminades mentre despenja al company que, en caure, sofreix lesions greus. ***** Hi ha una sentència recent que determina com a actuació incorrecta i determinat de responsabilitat pel company de l’accidentat, fixant-hi una indemnització.******
Cal suposar que aquest criteri emergent prevaldrà i s’estendrà, donat que respon a les exigències de la pràctica de l’esport de muntanya. En tot cas, probablement, seran molt poc probables (però possibles!) les sentències condemnatòries a l’àmbit penal. Sembla lògic esperar que tota actuació en aquest terreny arribi només a la reclamació i establiment de indemnitzacions dineràries (aquest tipus de responsabilitats civils a l’àmbit de la pràctica amateur del muntanyisme es troben cobertes per la tarja de federat, si més no fins al límit establert a la pòlissa d’assegurança).
L’exercici que pot evitar trobarse davant un Jutge és senzill:extremant la precaució i formanse bé, tant a l’inici com, de forma continuada,al llarg de tota la vida muntanyera.
Les paraules clau de tot això son dues: previsible i evitable
Citar el mensaje original |
Novedades
:
RSS 
VOLVER