Hola a tots i a totes que no heu pogut gaudir per una o altre raó del meravellós cap de setmana que ens ha ofert la nostra escapada a la zona del massís de la Maladeta tot i les esfereïdores previsions de allaus que amb tan bon criteri ens informaven els nostres benvolguts serveis de protecció/informació al ciutadà.

La realitat es que tota la zona estava carregada de neu, força humida i les temperatures.. Be!, millor us ho explico per passos.

Divendres l'inefable, carinyosa, sociable i sempre disposada Carme i jo mateix (qualsevol dirà que es que hi tinc una especial afició per la Carme!) als voltants de les 15:30 h. sortíem direcció Benasc amb la intenció de arribar al refugi de la Renclusa abans de que tanquesin la porta. tot i que varem fer el trajecte força lleugers degut al poc trànsit de vehicles a la zona, aparcar al mateix aparcament de Pllan de l'Hospital (ignoro si lo de Pllan es correcte o es una errada tipogràfica) i fer la ruta fins al refugi en 2:45 h., varem haver de trucar perquè no arribàvem abans de les 10. Finalment arribàvem a les 21:45 h.

Dissabte 26/04/08

Esmorzar a les 6:30 h. i sortida amb la intenció de fer l'Aneto. Tot just començàvem a caminar a les 7:15 h. La pujada fins al portilón com ja sabeu molts de vosaltres es força pronunciada, diria que als voltants de un 40 o 45 graus, potser mes en alguns trams.

La previsió feta per alguns del components del personal del refugi era que si no ens desviàvem de les traces no havíem de patir cap perill. I així va ser fins arribar al portillón superior on la neu començava a estar força humida i tova. superat el petit desnivell del portillón que impressiona mes del perill real que comporta, passem al patir la interminable aproximació a la última pala de accés al Aneto, amb unes temperatures que feien fresar però no pas de fred. Les mostres estan en els meus braços i en la cara de la pobre Carme, tot i que ella es va posar protecció solar. No ho puc assegurar però crec que varem superar els 30 graus en aquella glacera. les cremades no tan sols han estat per la part superior exposada al sol sinó que també per la inferior per efecte del reflexa del sol sobre la neu.

Parem a reposar forces quasi al final de la glacera (aprox.: 12:00 h.) i de no ser per la Carme potser encara estaríem allà asseguts per causa de la ensonyació provocada per "Don Lorenzo". Encarem l'últim escull que ens separa del nostre objectiu, la pala que agafem per la directa i que a cada quatre passes ens fa parar a reprendre aire.

Arribem a dalt a prop de les 01:00 h. i ens trobem amb el que tota l'estona havíem estat pensant, on es el famós pas de Mahoma? Tot i l'important pati que te aquest pas, el poden fer fins i tot els nens. Però res, ni la cua que hi havia per passar aquest pas amb gent encordat i fen un embut que els altres varem haver de aguantar estoicament, podien fer que no arribéssim al cim i gaudir de una espectacular...no, meravellós i espectacular espectacle de la visió a vista d'ocell de tot, i dic TOT el Pirineu. Ens varem quedar enbaladits, l'esforç era recompensat.

Tornem a passar el pas de Mahoma i reposem mentre mengem alguna cosa. i "cap a casa tito". Encarem la glacera altre cop. La neu ja era tant tova i humida que semblava que féssim patinatge aquàtic. Varem passar alguna pala sota congestes de neu prou importants en que li vaig demanar a la Carme que no es parés dons no les tenia totes que no baixéssim plegats fins a Aigualluts sense necessitat d'esquís. Sortosament no va estar així i varem arribar desprès de notar com la pell ens coïa, al pas del portillón. He de dir, a títol de comentari personal, que hi ha gent que no hauria de sortir de casa. Estàvem refent energies quan apareix un xicot que venia rere nostre i que havia pujat el pas del portillón amb les raquetes posades, podeu suposar com varen quedar les petjades desprès de que passes aquest "energúmeno". Quelcom similar va succeir a la Rimaya el dia posterior.

Encarem les pales de descens fins al refugi, fent altre cop acuaplanin i enfonsant-nos fins els genolls, i ens hi plantem a les 17:30 h. Tot plegat hem trigat 9:45 h. en fer tot el trajecte.

Desprès de fer una migdiada, una reconfortant ducha i un encoratjador sopar ens reunim amb els que arribaven de Barna, a saber, Anna, Mª Antònia, Andreu i Josep amb qui anirem per atacar la Maladeta al dia següent.

La veritat es que no les tenia totes de tenir forces per la següent escomesa, però el dia de demà ja ens dirà com estem de moment desprès de fer petar una mica la xerrada i de donar-li a l'Anna el seu regal de aniversari, ens anem a fer nones com bons minyons.

by Lobogris