Logo cabecera
 
 
 
Usuario Usuario Anónimo

Acceso rápido
Nick
Contraseña
  Acceder  

Acceso clásico
No recuerdo mi contraseña
Recomendado Registrarme. Nuevo usuario
Búsquedas

Buscar una excursión

Búsqueda avanzada

Valid HTML 4.01 Transitional

CSS Válido!

Hito E del Perdiguero (3170 m) - Perdiguero (3222 m) - Hito E del Perdiguero (3170 m)
Ficha
Imagen portada de la excursión
Fecha 18 de Noviembre de 2006
Tipo de excursión Alta Montaña
Dificultad , +1640m., -1640m.
Conseguida Conseguido Sí
Excursión visitada 1882 veces ( 1 esta semana )

Resumen

Ascensión al Perdiguero desde el Barranco de Lliterola

Crónica

Malgrat haver estat plovent tot el dijous i el divendres pel matí a mig país, confiem en la “finestra” meteorològica anunciada pel dissabte, i divendres per la tarda sortim rumb a la vall de Benasc. Fem nit a l’alberg “El Pájaro Loco” de Castejón de Sos (totalment recomanable: 12’5 eur dormir i esmorzar), i toquem diana el dissabte a les 5 del matí amb la sintonia del Benny Hill, proporcionada simpàticament pel mòbil del Xavi (gràcies Xavi per tan alegre despertar!).

Esmorzem una mica i agafem la furgoneta fins a trobar l’inici de la vall de Lliterola, just davant de Baños. Motxilles a les esquenes, i amunt que és pujada i a dalt falta gent…

Són poc menys de les 6:30 (algo més tard del previst) i fa fred, però a les primeres rampes, els que ens les hem posat, ja ens comencem a adonar que les jaquetes sobren. Anem seguint el riu Lliterola, i mica en mica ens anem enfilant per la vessant dreta de la vall. Superem la cabana de Lliterola i seguint el ara “barranc” de Lliterola per la dreta, ens anem enfilant per sota la Cresta de les Fites de Remuñé. Quan arribem sobre els 2.200m comença a aparèixer la neu; primer tímidament sobre les pedres, i a mesura que anem pujant ja ho va tapant tot, malgrat que amb una capa no gaire gruixuda que l’únic que provoca és que trepitgem malament les pedres. En aquests moments ens atrapa la boira, que una estona abans havíem vist que pujava amenaçadora per darrera nostre des del fons de la vall. Excepte moments puntuals, ja no ens deixarà en tot el dia.

Seguim pujant fins arribar a un pla que dóna pas a un petit descens per arribar a l’Ibonet de Lliterola. Fem una breu parada en aquest pla per menjar una mica i posar-nos les polaines i els grampons, ja que fins al moment hem tingut un parell de relliscades tontes sense conseqüències degut a la fina capa de gel que hi ha sobre algunes pedres. Aquest serà el punt final de l’excursió per dos dels components del grup, el Raúl i el Xavi que per falta de material d’hivern, ja havien sortit amb l’intenció d’acompanyar-nos fins a l’inici de la neu. Ells baixaran pel mateix camí d’ascensió, i els tres que quedem, el Toni el Juanma i jo seguim endavant superant l’Ibonet, i enfilant les primeres rampes per accedir a coll Ubago, just al nord del Perdigueret.

Fins a aquests moments jo anava amb bastons, però en una petita pala, hi ha un moment en que necessito el piolet “d’urgència”: em trobo que degut al gel d’una pedra necessito un punt de recolzament que no puc aconseguir ni amb la pedra ni amb els bastons, així que li demano al Juama, que venia darrera meu, que me’l tregui de la motxilla. Amb l’ajut del piolet, obstacle superat i seguim amunt fins arribar al coll. Per uns instants la boira s’aixeca, obsequiant-nos amb unes vistes magnífiques sobre el Posets al fondo i l’imponent Perdigueret a la nostra esquerra, moment que aprofitem per fer fotos, però dura poc… la boira torna a tapar-ho tot.

Seguim amunt, però la boira i la capa de neu fan difícil seguir les fites, de manera que hi ha un moment que ens desviem massa a la dreta del camí; ens n’adonem i seguim pujant, però rectificant cap a l’esquerra, en busca de la part baixa de l’aresta que dóna accés a la Fita Est del Perdiguero. Un cop situats a l’aresta i recuperades les fites, només ens queda superar els aproximadament 400m verticals de pedregar cobert de neu fins arribar a la Fita Est (3.171m). Poc abans d’arribar, la boira queda superada, i primer objectiu assolit: foto de rigor, i poques contemplacions perquè el vent bufa de valent i la sensació és de fred (ara sí que portem les jaquetes amb caputxa i tot; i no sobren com a primera hora…).

Seguim la cresta direcció al Perdiguero, amb compte perquè tot i que no té cap pas complicat, en els llocs estrets el fort vent provoca sensació d’inseguretat i el “pati” cap a la nostra dreta és bastant important. Un cop superada la cresta, arribem al Perdiguero (3.221m) i afortunadament el vent disminueix bastant d’intensitat durant una estona, cosa que ens permet quedar-nos una mica al cim i gaudir de les magnífiques vistes que ens ofereix el Perdiguero, i fins i tot tenim temps de fer un mos a dalt de cim.

Una de les opcions que havíem previst quan vam muntar la sortida era fer la cresta que segueix en direcció al Pic de Cabrioles i fer un recorregut circular, però la climatologia i l’horari que no ens quadra, ens fan decidir tornar per on hem vingut (hem començat una mica més tard del previst i per pujar també hem tardat més del que esperavem: fites que es perden, zones incòmodes de caminar per poca neu i gel, etc.)

Així, doncs, desfem la cresta fins a la Fita Est seguint les nostres pròpies traces, aquest cop amb menys vent que a l’anada, i ara sí que baixant per la cresta que du al coll Ubago no perdem les fites i som capaços de fer el camí “oficial” marcat en els mapes. Alguns trams ens obliguen a guardar bastons i piolets a la motxilla perquè les mans es fan necessàries per fer alguna petita desgrimpada.

Una mica més avall del coll Ubago ens trobem un grup de 6 o 7 persones que pugen cap al Perdiguero i xerrem una mica sobre el temps i l’estona que els queda fins a dalt. Ells tiren amunt i nosaltres seguim avall. Són les 2 de la tarda, i estan a unes 2h del cim; això voldria dir fer cim sobre les 4 de la tarda, i que per baixar tindrien menys de dues hores de llum. No sé si van acabar pujant fins dalt o no, però espero que no tinguéssin problemes, ja que no és gaire recomanable baixar de nit per segons quins llocs.

Continuem baixant sense cap altra complicació que una relliscada “còmica” per part meva, a càmera lenta, en una petita pala que m’obliga a tirar-me a terra i “anclar-me” amb el piolet a la neu. Motiu: no portar anti-boots als grampons. Al pujar no vaig tenir problemes perquè la neu era bastant dura i seca, però a mesura que anem baixant, quan comencem a trobar neu tova i humida, aquesta es queda enganxada entre les puntes dels grampons, fins que aquests ja no es claven a la neu. Em vaig passar mitja baixada picant-me els peus amb el piolet per anar fent saltar la neu enganxada.

A una mitja hora d’arribar al punt de sortida ens trobem al Raúl que puja corrent; simplement és que ens estava esperant a baix, a la furgo amb el Xavi, i per matar el temps i aprofitar l’estona ha decidit venir a trobar-nos i així de pas, entrenar una mica… (bé, Raúl!). Poc abans de les cinc de la tarda arribem al punt de sortida (més de 10h després), i donem per finalitzada la excursió.

Com a resum, podríem dir que és una excursió d’aproximació llarga, perquè se surt de molt avall (1.600m) i la vall de Lliterola és llarga, però molt interessant per que s’ascendeixen més de 500m de desnivell per una cresta, amb el Posets a l’esquerra i el omnipresent massís de la Maladeta a l’esquena, que cada cop que et gires, i durant tota la baixada, et saluda amb tota la seva grandesa (naturalment, quan la boira ho permet...).

Toni, Juanma, Raúl i Xavi, moltes gràcies per ser com sou, i per compartir aquest dia tan magnífic.

by Jordi (Narración) - Juanma (Fotos)

Participantes

Picos

Otros


VOLVERVOLVER

(C) Rocs&Pics 2022 - Aviso Legal - Mapa Web

Todas las fotos de las crónicas están disponibles en resolución fotográfica bajo demanda expresa al grupo.

Para cualquier consulta escribir a: webmaster@rocsandpics.net

Colabora con nosotros