Divendres vam quedar a les vuit de la tarda al darrere de l’hotel Don Candido de Terrassa. Encara que no ens coneixíem, en Joan em va reconèixer de seguida, un polar vermell de muntanya no falla mai a l’hora de quedar. Mentrestant en Jaume feia benzina. De seguida agafàrem carretera i cap a França falta gent. Paràrem a sopar al bar d’una benzinera uns bocatillas i unes cerveses. Després d’una bona estona de cotxe, arribàrem al pàrking de l’estació Espace Cambre d’Ase, punt d’inici de la nostra excursió.

Evidentment, com que ja era tard, teníem planificat de fer un bivac prop del cotxe per tal de al dia següent llevar-nos ben d’hora per tal d’agafar la neu amb les millors condicions possibles. Així doncs, entre pitos i flautes ens anàvem a dormir a les dotze.

Al dia següent a les cinc i escaitx ja érem de peu, vèm fer un petit esmorzar i uns cafetons. El dia prometia, la méteo no era esplèndida, ja que veiem alguns núvols, però res que ens hagués de preocupar, eren núvols aïllats. La temperatura no era molt baixa i temíem que l’estat de la neu fos precari, però de seguida es van dissipar les nostres preocupacions al començar a trepitjar les primeres pales.

En menys de dues hores arribàrem al peu de la canal, i allà començarem a preparar tot el material, treure corda, posar arnés, etc. I cap a munt.

Poc a poc, anàvem guanyant alçada, el Jaume anava primer obrint la vía i posant alguns empotradors per tal d’anar assegurant; en Joan, darrera; i jo, l’últim recollint material. En la canal no era necessari fer tot el muntatge de corda, assegurar amb material, etc. Però ja que el duiem, millor treure’l i practicar (son 45º i es pot fer amb grampons i piolet simplement). Finalment arribàrem a dalt i recollirem tots els “catxarros”, era ben d’hora i acabàrem de fer el cim secundari del Cambra d’Ase i ja descendirem per la carena fins a trobar les pistes d’esquí, d’allà un moment fins al cotxe. Total, que abans de les dotze ja érem al cotxe i d’allà a dinar a casa.

I fins la pròxima aventura.

by Albert