El primer que havia de passar, va passar...la pista de Balliverna estava oberta !!!

A les 9:30 de la nit enfilem pista amunt, hi ha algun tram que cal anar amb una mica de compte però en general la pista és transitable.

A les 11 de la nit ja estem tots dins del sac, intentant descansar fins les 02:00 del matí, costa dormir... i quan ho aconsegueixes...taxan !!!! sona una alarma de mòbil, es l'hora de llevar-se (recoi !!! no fa ni dues hores que dormo !!!).

Els meus companys van per feina, no em puc entretindre, plegar el sac, la funda, posar-se els pantalons, les polaines, ficar el material dins de la motxilla, ràpid, ràpid !! (em dóna temps d'assaborir un cigarret, això sí).

A les 3, prenem el camí cap els ibons de Coronas; fa lluna plena (o quasi, ves a saber) i es veuen els perfils de les muntanyes, amunt pel camí, primer un caminet i després un 'bonic' caos de pedres i blocs, més pedres...

Arribem el primer ibon (un ibonet més aviat), girem a la dreta i amunt per més pedres; ara toca arribar al ibonet de Coronas (com coi es deu dir ibon en català ?), sempre per la dreta, anant a buscar la paret que forma la cresta de Llosàs.

Un cop superat l'ibonet, comença a fer-se de dia, fa fred i bufa una miqueta de vent, ara ja anem descaradament cap a la dreta, quasi tocant la bretxa inferior de Llosàs. Comença la neu i els pendents inclinats que cal creuar, per tant ens equipem amb tot el que duiem...els qui ho duien, és clar, pèrque el company Cisco s'havia deixat TOT al cotxe, desde el casc, fins els crampons, passant per l'arnés - per això anava tant lleuger ;-D una llàstima ! va haver de recular cap el cotxe, per alguns moment vaig pensar d'acompanyar-lo...al sac s'hi devia estar calentet...dormir....tinc son...

Un cop equipats creuem la pendent inclinada i comença a caure una boira emprenyadora que va tapant tot el circ de Coronas, els nostres guies, en David i l'Albert, no s'amoïnen gaire per no veure-hi, van tirant xino-xano...ja veig que no ens retirarem per 'la mala visibilitat' (el sac...tinc són...si em quedo quiet i tanco els ulls...m'adormo !!!, osties !!!)

Anem buscant una traça que ens digui cap on queda l'entrada a la canal, es veuen unes petjades, les seguim...l'Albert s'avança i va cridant que la traça és cada cop més clara i en efecte, a les 08:00 som al peu de l'ample canal Estassen.

En David, la Montse i la Nuri s'encorden, la Silvia, l'Isaac, l'Albert i jo, no. Amunt !! Pas a pas, una ziga-zaga, una altra, jo vaig enmig del grup i els de davant em deixen una bona traça, perfecte !!. No es veu res al voltant, però l'Albert tira cap amunt.

No se'm va fer llarga la canal, potser una hora i mitja de pujada, però de seguida adivinem el final de la canal. Ja som a dalt !, vent, fresqueta...fred...no es veu res !

En sortir de la canal, a l'esquerra hi ha unes pedres amb neu, l'Albert s'enfila, s'ho mira i diu que 'per aquí !', amuuuuuunt per les pedres, una grimpadeta però vàrem posar punts d'assegurament pels que anaven enncordats. Espero que la grimpadeta aquesta sigui la darrera...sortim a una aresta de neu i...l'Aneto !!!, amb la seva creu, la seva verge i cap muntanyenc !...fa fred, fa vent, no es veu res, unes abraçades, unes felicitacions, unes fotografies i avall !!

El pont de Mahoma està gebrat, la boira hi deixa una capeta de gel que pot emprenyar. En David tira endavant amb la corda, passa el pont i en arribar a l'altra banda, posa la corda tibant perquè poguem passar amb una cinta i un mosquetó, com una via ferrata; jo passo, l'Isaac passa, la Nuri..., la Montse...., la Silvia.... i l'Albert !, ja som a l'avantcim. No es veu un pebrot !!

Cap el coll de Coronas ! No trobo la meva màrfega ni la funda de la tenda que em vaig deixar endur pel vent feia uns quinze dies !

Coll de Coronas avall.........................fins el cotxe !

La neu està força bé a la canal i al cim, a partir de l'avantcim la neu ja és més pastosa, però fins el cim de l'Aneto es va 'portar' molt bé.

Doncs això, ara és bon moment per fer l'Aneto per un camí 'alpí', cal sortir de nit !! I la pista encara deu ser oberta, si de cas cal confirmar-ho.

La dificultat...és cansat, un pel llarg, pateixen els genolls, els webmasters diuen que és PD, si de cas PD-

Merci al David & Silvia per convidar-me a fer la sortida aquesta i merci als meus companys per aguantar-me !

Per cert...el word és una merda d'editor i donar d'alta una crònica tot un misteri !

by jot's