El dia 28 de juliol del 2006 després de sopar a Bielsa vàrem anar a fer nit a la vora de la carretera del túnel de Bielsa, a l’inici del camí dels estanys Ordiceto on hi ha una explanada,.

L’endemà dissabte 29 al matí, sense presses vàrem fer cap a l’aparcament de l’estany Orédon (1.856 m.), a la reserva del Neouvielle (peatge per deixar el cotxe: 5 euros).

Tot seguit iniciem la nostra excursió. Anem pel sender dels “Laquettes” que s’inicia al final de l’aparcament i anem pujant cap a l’estany Aubert i d’aquest cap al coll de Madamette. Tota l’estona el paisatge és magnífic, dominat per l’imponent pic de Neouvielle (3.021 m.) que ens queda a l’esquena.

Després d’un plàcid repòs contemplatiu al coll de Madamette (2.509 m.). ens decidim a pujar als pics que tenim als costats, El Pic de Madamette (2.657 m.) sense cap mena de dificultat, i el pic d’Estibére (2.663 m.) amb una fàcil grimpadeta de primer grau per grans roques fins al cim. Tant des de l’un com des de l’altre el paisatge és grandiós: a un costat el pic d’Estaragne, el Cambieil, el Pic Long, el Neouvielle, el Vignemale, i cap a l’altre distingim clarament entre molts el Bachimala, el Posets i l’Aneto. Records, records i més records de moltes excursions efectuades amb el pas dels anys.

Retornats al coll de Madamette iniciem la baixada en direcció nord vers la cabanya d’Aygues Cluses (2.150 m.) envoltada de prats verds amb cavalls i un estany no gaire gran a la vora que vam aprofitar per gaudir d’un bon bany i prendre el sol. Aquesta petita cabanya té capacitat per a passar la nit sis o set persones amb matalassos –malauradament alguns bastant fets malbé- i no té ni taula ni seients.

El diumenge 30 de juliol hem de decidir si volem anar cap al coll de Bareges o bé cap a la Hourquette Nere. Preferim anar cap a la Hourquette Nere (2.465 m.) i d’aquí amb fàcil grimpadeta pugem al pic d’Aygues Cluses (2.620 m.). No podiem deixar de pujar a aquest cim per acabar d’arrodonir la nostra estada a la zona. De la Hourquette Nere baixem en direcció est vers l’estany de Bastan –o de Port Bielh- i a continuació remuntem la Hourquette de Caderolles (2.495 m.) amb el Pic de Bastan cada cop més redreçat en front nostre. A l’altre costat de la Hourquette, l’estany de la Hourquette i els voltants formen un conjunt magnífic, amb el pic de Portarras just en front nostre i el pic de Bastan al costat. Entre els dos hi ha el coll de Bastanet per on passarem demà. Des de la Hourquette de Caderolles baixem en direcció nord vers el refugi de Campana de Cloutou, a 2.225 m. per passar la nit.

El dilluns 31 de juliol comencem l’excursió en direcció sud desfent l’últim tros de camí del dia anterior fins a l’estany de la Hourquette i pugen al coll de Bastanet (2.507 m.) i d’aquí cap al pic de Bastan (2.715 m.), fàcil grimpadeta de primer grau pot ser una mica més exposada que els altres pics que hem pujat. El paisatge és magnífic en totes direccions, estany, pics i valls se succeeixen en totes direccions. El panorama és de primer ordre.

Retornem al coll de Bastanet i baixem en direcció sud a la vall de Bastan. Passem vora l’estany Superior –de Bastan- i ja veiem el refugi de Bastanet a la vora dels estanys del Mig, amagadet entre uns pins. Continuem baixant vers el llac Inferior i després entre el bosc fins a l’estany de l’Oule que haurem de rodejar un tros fins a trobar a l’altre costat el sender que amb forta pujada ens durà al col d’Estoudou (2.260 m.) –panoràmica suprema del pic Neouvielle i els del seu costat-. Des d’aquest coll el camí baixa fort entre el bosc fins a l’aparcament de l’estany Orédon.

Han sigut tres dies d’excursió per paisatges magnífics, indrets poc coneguts, sense aglomeracions de gent tot i ser temps de vacances, i amb molt bona companyia.

Justament el que m’agrada a mi: nous horitzons, noves sensacions.

Cartografia: 1748ET TOP25 Neouvielle

by National