Tercer intent aquest any de fer la nord del perdut i per fi amb èxit. Hi havia molta neu a partir del balcó de Pineta, de 2300 m. en amunt, però al mateix temps, el procés de fusió està ja molt accelerat. Arreu de la vall de Pineta es veien caure cascades amb un cabdal important.

A la pujada al balcó només trobo neu des de mig embut en amunt, molt pastosa, perquè he començat a caminar a les 16 h i fa molta calor.

A quarts de vuit arribo al balcó, em busco lloc en alguns dels vivacs que hi ha muntats i em poso a sopar. El temps s'aguanta bé, però es va tapant amb nuvols d'evolucio diurna, i tot i que s'escapa alguna gota, no em preocupa massa, i cap a la nit es va destapant.

Volia aixecar-me a les tres per aprofitar la fresca de la nit, però el cos no reacciona fins a les quatre i després de quatre galetes i una mica de suc, començo a caminar. Per davant meu ja veig dos frontals quasi a peu de canal i un altre grup de quatre frontals travessant la vall venint del refugi de Tucarroya.

La neu, sense estar glaçada, s'aguanta prou dura. i vaig progressant més ràpid del que jo pensava. La canal d'entrada (50º) és força dreta, però està ben protegida de la caiguda dels seracs que hi ha a la dreta per un sòcol rocós. Es surt cap a la dreta per anar a travessar la glacera inferior. Es un troç sense pendent on mentre camines només et vas mirant la segona part de l'itinerari, on es concentren les majors dificultats.

Entre la primera i la segona glacera, hi ha una esquerda que amb la calor d'aquests dies ja no es podrà travessar per on es passava aquest cap de setmana. S'havia de clavar els piolets a l'altra banda i tibar de piolets mentre travesses i claves els grampons a l'altre paret de l'escletxa i surts amb un pas bastant vertical. Un d'aquells passos que te'ls mires i remires abans de fer-los. Un cop superat, ja no hi ha possibilitat de tirar enrera, perquè l'escletxa agafa tot l'ample de la glacera i no porto corda per rapelar, per tant, amunt.

A partir d'aquí, pendents mantingudes a 50º-55º amb una neu que comença a estar humida, tot i que encara es molt d'hora. Cal anar ràpid per no trobar-se que es trenqui alguna placa. En aquesta zona avanço el grup de quatre que anava per davant meu, on per casualitat hi anaven alguns coneguts. Després de superar la segona glacera, s'agafa una canal amb tendència a l'esquerra on la dificultat va minvant progressivament. Hi ha una zona on la neu de la canal s'ha enfonsat i els dos que anaven per davant han muntat reunió i superren el pas per la roca (III) . Com que vaig sol i no puc equipar, me'n vaig a mirar una canal lateral que fa pinta de tenir mes neu, i efectivament, puc superar el pas quasi sense tocar roca i els avanço. Ja només queden uns metres fàcils fins a la cresta i des d'allà pendents suaus fins al cim.

Arribo al cim a les 07:50. Em sorprèn la rapidesa amb la que he pujat. Faig alguna foto i de seguida tiro avall per la via normal de Góriz, perquè tot i l'hora, la neu comença a estar massa tova. Veig gent que encara està travessant la primera glacera i penso que patiran per pujar amb la calda que els espera.

Del coll del cilindre en avall el sol ja toca de ple la glacera i m'enfonso mínim fins al genoll. A l'arribar a la canal de roca per on es baixa, em trobo que cau tanta aigua que és impossible desgrimpar. M'espero a que vingui la gent que ve per darrera, que monten una corda d'un parell de claus que hi ha a la pared i ens despenjem pel costat de la cascada.

Finalment arribo al balcó a les 10:30 amb la feina feta. Recullo el sac i tiro avall fins a Pineta

by Oriol Alemany