Divendres 23 cap a les vuit de la tarda comencem a caminar des de l'embassament de Cavallers i en dues hores arribem al refugi Joan Ventosa Calvell.

El dissabte havent esmorzat ens dirigim vers el Coll de Contraig. el sender es bastant bo fins passats els estanys de Culieto, just fins a on es bifurca cap a la dreta en direcció a la punta Alta. A partir dels estanys Culieto es va per una zona de tartera fins arribar al peu del costerut coll de Contraig.

Un cop al coll va semblar que no teníem ganes de pujar al cim tot i que no té cap dificultat especial, així que ens vàrem dedicar a contemplar l'estany del mateix nom i el Gran tuc de Colomers que és cap a on hem d'anar. La veritat es que des d'aquí estant vàrem dubtar de que el que veiem era el lloc exacte per on havíem de passar i de que si veiem o no el Gran Tuc de Colomers. Des del mateix coll de Contraig es distingeix en direcció est un coll estret, força redreçat i molt elevat -a prop dels 2900- i just a la seva esquerra hi ha el Gran Tuc de Colomers, hi ha un piló de vèrtex geodèsic que es veu des de força lluny i el confoníem amb algun excursionista, després per la seva immobilitat vàrem veure que es tractava d'un altre fenomen. Aquest coll, tot i ser un lloc de pas evident entre la zona de Contraig i Bergús, no he pogut trobar cap mapa ni guia que li doni un nom. Un cop al coll la pujada al Gran Tuc de Colomers es qüestió de pocs minuts i no té cap complicació i el panorama es de cinc estrelles en totes direccions, el Mauberme, el Montvalier i la tira de cims de la Vall d'Aran, també el Portarró d'Espot, els Encantats, el Peguera, el Subenuix, .......

Retornem al coll i baixem en direcció est fins a unes petits estanys que encara trobem gelats. Just passat el segon estany cal encarar-se a l'esquerra -nord-est- per pedregueram en direcció al Portell de Colomers, situat just a l'esquerra del Pic de Bergús que és distingeix bé.

El Portell de Colomers és una mena de bretxa a la carena i no té cap dificultat de pas. La baixada cap al nord, entrant al Circ de Colomers, és força inclinada i per la seva orientació nord encara tenia molta neu. Un cop a baix, a l'estany de Ratera, només calia anar seguint el sender que a vegades es perd però hi han fites, fins arribar al refugi de Colomers.

El diumenge 25 el dia neix amb un cel blau magnífic, però tot d'un cop es va ennuvolar i per l'inseguretat meteorològica vam decidir canviar l'itinerari previst que era retornar pel Port de Colomers i fer el cim de la Creu de Colomers. Vam retornar pel port de Caldes cap al refugi Joan Ventosa Calvell i d'aquí a l'embassament de Cavallers.

Atenció: bona part d'aquest recorregut no té camí evident ni fites, així que cal orientar-se bé. La baixada del Portell de Colomers encara tenia força neu un any com aquest de poques nevades i calor anticipada. Tot i ser a principis l'estiu podem trobar la neu glaçada i complicar força la baixada, així que en aquesta època de l'any es recomanable portar grampons i piolet.

by National