El Jot's, l'Andreu, la Cristina i jo arribem cap a les 6:00h a.m. a La Garriga. Després d'innocentment buscar lloc per aparcar al pàrking de La Sinia, des de on surten els autocars, deixem el cotxe a un descampat que hi ha a l'altra banda del carrer. Tot i la llarga cua que es forma, els autocars van per feina, i la veritat és que no ens hem hagut d'esperar molt. Sort, perquè fèia un "pelete" interessant.

L'autocar ens deixa a peu del camí, ens posem guants, gorro, i tot tipus de material que ens ajudi a sofrir el fred de l'inici, i finalment comencem a caminar cap a les 7:15h a.m. Després d'uns minuts de pateig, amb un tímid escalfament pre-running ("trote cochinero"), ens aturem al primer avituallament, a on esmorçem amb cacaolat calent i un troç de coca. Tot just en aquest punt ens trobem tots els components de Rocs&Pics que anàvem a la travessa, doncs ens trobem amb l'Izmet, l'Eva, el Pere, i la Mònica. Això ens permet fer la típica foto grupal d'inici de travessa. L'Andreu es comença a posar nerviós perquè hem començat massa relaxats per la intenció de córrer que portem. Tot seguit a l'esmorçar mirem d'anar lleugers, correm una mica, descansem a les pujades més inclinades, però no triguem en adonar-nos que la intenció de córrer s'ofegarà durant tota la pujada. La neu, el gel, els corriols estrets, i els passos en fals per atravessar un parell de riarols fan tant impossible l'opció "running" com bonica la travessa. Gaudim del paissatge a tota la pujada a Sant Segimon, i gràcies a uns rierols que eren veritables obstacles, el grup de quatre que haviem començat a córrer es desfà. A la baixada cap a Coll Formic la pista és ampla i es pot córrer una mica, però el gel fa que s'hagi d'anar molt en compte. Es vèien constants caigudes de cul dels atrevits que intentàvem anar lleugers, tot i que el caminar tampoc et lliurava d'aquestes caigudes, doncs les plaques de gel sovint estaven amagades sota una fina capa de neu-pols.

Per sobre de Coll Formic, ens trobem l'avituallament de l'entrepà de botifarra. Aquí precissament ens trobem un altre cop tots els coneguts. La veritat és que és tot un plaer poder-se menjar un entrepà calentet i bò com aquest, amb aquestes condicions climàtiques. També trobem vinet, i una mica d'aigua. L'aigua l'has de veure en càntir, i no pots veure massa perquè està pràcticament congelada, fa una mica de mal al coll en beure-la, així que hidratació la justa, perquè fins i tot l'Izmet portava el 'camelback' congelat. El tema de la poca aigua és una constant en aquesta travessa, degut al fred, i crec que és l'únic defecte que un corredor (i també un caminant) li podria trobar a l'organització.

Després d'aquest avituallament sí que podem començar a córrer, doncs la pista és força ampla, i la pujada que queda és poqueta. L'Andreu i jo a partir d'aquí ja no parem de córrer, tret d'alguns petits trams de corriols que ens trobem estancats per la lògica concentració de gent. Passem ràpid pels dos avituallaments que queden, i arribem a La Garriga amb la sensació d'haver gaudit d'un dia espectacular, amb força solet que ens ha fet oblidar-nos una mica del fred. L'avituallament del final és molt interessant gastronòmicament parlant: pa i embotits de la regió, molt bons, i uns carquinyolis collonuts. Una mica més tard, arriben els companys, i fem l'obligada foto de grup de l'arribada.

by Pics&Pixels