Ascensió invernal fàcil i ideal per fer amb raquetes. L'única dificultat són els darrers 5-10 minuts d'ascensió al cim per un terreny rocòs on ens haurem de treure les raquetes i potser fins i tot calçar els grampons depenent de la neu que hi hagi i com estigui de gelada.

El punt de partida és el Coll de Puymorens, al qual s'accedeix des de Puigcerdà, creuant la frontera i seguint direcció Andorra. L'única precaució que hem de tenir és d'agafar la carretera que puja al coll en lloc del túnel de peatge. Un cop arribem al coll trobarem un aparcament a mà esquerre des d'on tenim una vista de les pistes d'esquí de Porté-Puymorens davant nostre i del Pic de la Mina al fons.

Del mateix aparcament surt una pista per on començarem a caminar fins arribar a les pistes pròpiament dites. Quan ens trobem la pista d'esquí, podem resseguir-la pel lateral per anar guanyant alçada i situar-nos dalt de la carena que teníem davant. Un cop aquí és només qüestió d'anar guanyant alçada gradualment resseguint la carena (molt ample i sense dificultats) fins arribar just on comença la zona rocosa que dóna accés al cim.

Just abans del tram final trobem un petit collet on deixem les raquetes i les motxilles (per comoditat) i pugem al cim només amb la càmera. Hi ha bastantes plaques de gel però en general es poden esquivar trepitjant les roques i no arribem a calçar-nos els grampons.

Superades aquestes petites dificultats arribem dalt del cim i aprofitem per descansar i gaudir de les vistes que són magnífiques (hem enganxat un dia perfecte). Després tornem a baixar per la zona de roques fins a trobar les motxilles. Un cop aquí ja només és qüestió de tornar a calçar-se les raquetes i desfer el camí que hem fet de pujada això sí, fent alguna drecera per trepitjar neu verge.

En total triguem unes 3 hores de pujada i unes 2h30m de baixada aproximadament.

by Joan (fotos Joan & Darío)