Diuen que és la millor de Catalunya: doncs anem-hi.

Al voltant de les 8:30h acabem d’esmorzar a Ponts, i el termòmetre del cotxe marca -10º!!!! Ho tenim clar això d’agafar-se als graons de ferro amb aquesta temperatura? Afortunadament el sol toca des de primera hora a la paret, i tot i que el primer tram transcorre a l’ombra d’una canal, la inversió tèrmica es nota i la temperatura no és cap problema.

Iniciem doncs el primer tram al voltant de les 9:15h després d’una aproximació de 20 minuts per un corriol ben fresat. Un cop arriba a la paret la flanqueja i apareix la canal on transcorre aquest tram.

El primer graó exigeix certs malabarismes per a arribar-hi. Seguim amunt en aquesta canal amb equipament divers i sempre abundant, amb graons i algun troç amb cadenes per a les mans, fins a arribar a un tram on el terreny planeja i trobem graons de fusta que subjecten el terreny. Per trams més espectaculars que dificils arribem al capdamunt de la canal on trobem un coll i una bifurcació.

Des d’aquí ascendim l’agulla on finalitza el primer tram i divisem la paret on transcorre el segon tram. Descans, aigua i descens cap al coll, on prenem la bifurcació que flanquejant ens porta al pont.

Iniciem el segón tram travessant el pont del que només s’en pot dir que és espectacular i molt segur. Passat aquest ascendim fortament i a ple sol, amb un equipament encara millor que al primer tram. Després de que els voltors ens cedeixen el pas, un flanqueig a l’esquerra ens porta a la repisa on creuem el camí de descens. Finalitza el segon tram.

El tercer tram destaca pel desplom que ens fa treballar de braços, seguit d’un flanqueig que ens porta al ‘pas de la fe’, on canviem de paret totalment penjats sobre una canal. La roca en aquesta zona presenta unes fisures horitzontals que conviden a provar de agafar-s’hi enlloc dels graons. Després d’aquesta zona la via es bifurca i nosaltres optem per la sortida normal, deixant per un altre dia la de la dreta, que te un desplom considerable. Arribem a la última repisa on hi ha la bústia amb el llibre de piades i després d’un últim mur acabem la via.

El camí de baixada està equipat a troços, creua la via d'ascens entre el segón i el tercer tram i travessa un barranc sota la base d’una magnifica paret.

Efectivament és la millor ferrata que he fet (de moment...).

by Sergi C