Feia uns dies que havíem decidit fer aquesta via. El dia ja havia arribat. Tot fent l’aproximació anàvem comentant com seria la via. Teníem ganes d’escalar. Vam arribar a peu de via. El Miquel em va dir que tenia ganes d’obrir el primer llarg. Ens vam posar els estris, i un cop posats, va començar a obrir via. Com sempre amb aquell cuc que et volta per l’estómac quan comences una escaladeta...

Tot i això el Miquel va agafar ràpidament el tema i posant un seguro aquí i un allà va anar obrint el llarg, fins arribar a una reunió una mica mediocre. La primera R la vam fer sobre uns burins rematxats amb dos plaquetes recuperables...hehehehehe...però bé, tot es passa. Així que em tocava obrir el segon llarg. Vaig fer un petit flanqueig cap a l’esquerra, i vaig tirar una mica amunt. En aquest punt desapareixes de la via i el teu company ja no et veu. Em vaig trobar una R mes moderna amb dos burins amb plaqueta, vaig “xapar” i vaig tirar amunt. Amb tendència a anar cap a l’esquerra fins anar a topar amb un “diedre fissurat” d’uns sis metres de llarg, a l’entrada d’aquest hi ha un clau...i la fissura et permet posar un friend mitja.....quant surts d’aquí, vas un mica cap a la dreta i....el tema es torna una mica feréstec per que entres en una canal un mica “salvatge”. Puges per un tram de III, i cap a la dreta, sobre un petit grup de “palmeres” veus una R feta amb un “espit” i dos ponts de roca, un pont amb una cadeneta i l’altre amb un cordino. Vaig muntar la R i va pujar en Miquel i em va dir....- quin llarg, aquest tros final es una mica “guarro”... hahahaha jo reia, dient que mires amunt que el següent llarg ja es tornava a veure molt millor. La veritat es que l’únic llarg, una mica lleig es el segon, però tant el L1, L3, L4 son xulos. Així que en Miquel va agafar el material i altre cop es va enfilar, tot fent un petit flanqueig cap a l’esquerra per agafar la placa. La placa es veia molt bé amb fissures per emplaçar bé el material, també recordo que hi havia algun pont de roca. Així que quan va arribar va cridar i va dir...- per fi una reunió decent!!! ...la R esta feta amb “parabolts”. Va muntar la R, va recuperar cordes i vaig pujar. Arribant a la R, li vaig comentar que el llarg, que havia obert, era molt divertit. La placa puja bastant recta amb tendència anar cap a l’esquerra. Em tornava a tocar, vaig mirar la ressenya que dúiem i decideixo enfilar-me.. L’últim llarg també es bastant assequible. Tota la via en general està molt bé i tret en alguns trams que s’ha de tibar una miqueta, els seguros es poden col•locar bé. Es una via idònia per estrenar-se en el mundillo de l’escalada clàssica. Te moltes fissures forats i ponts de roca. Ens va agradar molt i ens o vam passar molt bé.

Au doncs SALUT i BONES ESCALADES!!!!

by Rojak