Divendres: Sortida desde Terrassa a les 18.00h, arribada a al pàrking del Refu de Vallferrera a les 22.00h. Després de discutir una bona estona, decidim muntar la tenda al pàrking i dormir allà, i al dia següent fer tota la travessia. (La idea inicial era pujar de nit fins a l'estany dels Estats per muntar la tenda allà, i així estalviar-te unes 2 hores el dissabte).

Dissabte: a les 7.00h, toca el despertador, en mitja hora ja tenim la tenda desmuntada, esmorzats i preparats per pujar.

Comencem a pujar i en 2 hores en posem a l'Estany dels Estats (9:29h), pujant avancem a unes 20 persones per la pujada... per aquesta ruta és molt transitada i a vegades és una mica pesat.

Un cop a l'estany decidim de començar a pujar per fer la cresta, com no portàvem GPS vam pujar massa a la dreta i vam acabar a un Estanyet "Coma Gelada", que vam pensar que era l'Estanyet de la Conca Gelada. Aquí un Donut i cap amunt, fins a la cresta del Pic de Canalbona 2954m (11:23h). Desde d'aquí dalt vam veure que ens vam equivocar i que no era el pic que buscàvem. Per tant vam crestejar una mica fins arribar al Port de Riufred i tornar a pujar al Pic Rodó de Canalbona, pujada bastant pesada i llarga, ja que al equivocar-nos vam haver de pujar a 2954m per desprès tornar a baixar a 2721, i desde aquí pujar fins 3005 del Pic Rodó (11:49h).

Un cop al Pic Rodó i en uns 5 minuts arribem a la Punta de Gabarró (11:54h).

Desde la Punta de Gabarró es veu un accés molt vertical al cim de la Pica, a primer cop d'ull no es veu per on s'ha de pujar. Decidim baixar i provar sort, baixem al coll 3096m ens posem l'arnés i agafem els ferros i comencem a pujar. En aquesta cresta només hi ha 2 punts conflictius.

El primer, just passat el coll és una petita escalada de 4 metres amb un pati a l'Estany d'Estats, on el peu de la via és un tobogan directe avall.

El segon punt és uns metres més amunt, és una altra escalada de 8 metres aquest cop el pati cap a l'altre cantó de la cresta al Étang de Canalbona, però permet de ficar friends amb facilitat. Tant aquest com l'altre punt la dificultat no deu passar de III grau. Moltes presses per agafar-se. Un cop passat el segon punt, a uns 50 metres crestejant s'arriba al cim de la Pica d'Estats (13:06h). Després de 2 fotos al cim, marxem. Unes 15 persones ocupaven tot el cim.

Al Pic de Verdaguer (13:15h) s'arriba en 5 minuts baixant a un petit coll.

Baixant cap al Montcalm, parem al nou 3000s de la zona "Pic de la Coma de Riufred (3040 m.) (13:26h)". Allà no hi havia ningú, i per tant vam decidir de dinar allà, molt més tranquil.

Pujada al Pic de Montcalm amb alguna capa de neu tova (14:24h). Tornada a baixar cap al Coll de Riufred en direcció al Port del Sotllo. Just en arribar al Port passem per una placa de gel dura amb molt de compte, per evitar donar tota la volta.

Arribada al Port de Sotllo, veiem el Pic de Sotllo, es veu lluny però s'ha de fer, ja és l'últim! Comencem a pujar per un tartera fastigós, desprès de 30 min caminant entre pedres petites, comença a fer-se vertical i és necessari grimpar, decideixo deixar la motxilla al costat d'una pedra grossa com a referència. Pujem massa a la dreta i pujem al cim de la dreta. Hem de crestejar una estona per arribar al ferro que hi ha al final de la cresta, Pic de Sotllo 3073m (15:53).

Fem la foto de rigor, i baixem pel mateix camí per buscar la motxilla. En una hora i mitja (pujada i baixada), ja ens tornem a trobar a al coll del Port de Sotllo. Desde aquí fins al Pàrking de Vallferrera no parem i n'em a un ritme bastant fort.

Fins i tot adelantem a molta gent (unes 30 persones) alguns fins i tot que ja havíem adelantat aquest mati de pujada (impressionant!!! que lents que son pujant, jajajajaja). Arribem al pàrking a les 19.05h ja comença a tapar-se el sol. Molta gent encara esta baixant, se'ls farà de nit...

Recomanació: Travessa molt llarga per fer en una sola jornada, recomano 2 dies fent nit als estanys. La cresta Gabarró-Estats no és difícil, però en aquest 2 punts esmentats és recomanable anar encordats. Tota la resta no fa falta. Evitar pujar dies amb molts "domingueros" perquè rellentint-se’n molt la pujada i la baixada per la via normal de pujada a la Pica. A la resta de Pics no ens vam a trobar a ningú.

Salut i muntanya!!!

by Carlichi