Com que nosaltres ens trobàvem a Cerdanyola vam optar per anar fins a Terrassa per la C-58, agafar eix transversal fins a Solsona, d'aquí a Bassella i direcció La Seu d'Urgell. Abans d'entrar a Adrall ens desviem cap a Sort. Un cop a Sort, per arribar al refugi cal seguir la C-13 fins a Llavorsí, girar a la dreta per seguir per la L-504 i després la L-510 fins Àreu. Aquí comença una pista de 11,3 Km sense asfaltar, i en estat una mica precari fins al Pont de la Molinassa (1870 m.) on es deixa el cotxe. En caps de setmana d'estiu (com el nostre) la zona s'omple de cotxes i convé que busquem lloc abans d'arribar a la cadena que tanca el camí, sinó ens trobarem fent maniobres en un pam de terreny.

17:50 Carreguem els trastos i agafem el caminet, ben senyalitzat, que porta al refugi.

18:05 Refugi de la Vallferrera (1940 m.). 35 places, 973 62 43 78. Al costat del refugi hi ha una font on refrescar-se, cosa que és d'agrair, només portem 20 minuts però amb la calda que fa ja estem amarats de suor. A més cal agafar forces perquè aquí comença la forta pujada fins el Collet (2140 m.) que es fa per un camí sorrenc i pedregós. La pujada és bastant pesada i dura i pel camí deixem un camí a la dreta que porta a la Vall d'Areste.

18:35 Collet (2140 m.). Hem pujat una mica forts i això ha fet que la Toñi es senti una mica defallida. Cap problema, ens repartim la seva càrrega, i descansem una bona estona. A partir d'aquí s'acaba la forta pujada inicial i es continua en direcció oest per un camí bastant planet.

19:15 Desgrimpada. Abans d'arribar al Torrent de Sotllo ens trobem aquest pas una mica compromès, d'uns 15 m. d'alçada. Res que no es pugui salvar amb una mica de compte. De tota manera existeix un pal que senyalitza una ruta alternativa però que en el moment de passar-hi nosaltres estava caigut. Si el voleu trobar pareu atenció doncs. Seguim paral·lels al torrent que corre pel fons de la vall, un bon grapat de metres per sota nostre i aprofitem per fer una paradeta d'avituallament i gaudir de les vistes.

19:45 Creuem el Barranc de Sotllo per un pont que comença a acusar el pes d'alguns excursionistes i seguim remuntant la vall pel vessant oposat. Pel camí trobem un espectacular salt d'aigua.

20:00 Pla de Canalbona (2190 m.). La vall s'eixampla i s'omple d'aiguamolls i al fons comença a albirar-se la carena de la Pica d'Estats. A partir d'aquí comença la pujada final cap a l'Estany de Sotllo. La pujada és una mica enganyosa perquè hi ha un parell o tres de balconades on creus que trobaràs el llac al darrera i només són petits plans intermitjos. És qüestió de fer alguna paradeta per "aprovisionar-se"

20:40 Estany de Sotllo (2350 m.). Deixem l'estany a la dreta i observem com al prat que hi ha al final de l'estany es concentren tots els que acampen aquí. Nosaltres volem aprofitar la poca llum que queda per arribar fins a l'estany d'Estats i no ens entretenim.

21:40 Estany d'Estats (2470 m.). I un lector una mica informat dirà: com dimonis vam trigar 1h. d'un llac a l'altre si segons les guies es triguen 20 minuts?? Doncs creuant innecessàriament el torrent (el camí segueix fins al llac superior sense creuar), torrent pel qual baixava força aigua i on, a més ens vam entretenir més perquè el Jaume, que era l'únic que seguia el camí bo, se les va veure negres per creuar sense ficar-se de peus a la galleda (mai millor dit). Ja és pràcticament de nit i no tenim gaire ocasió de gaudir del paisage. Plantem els aïllants i els sacs, jalem una mica, un glopet d'orujo de Salamanca i a dormir. Bé, dormir és una manera de parlar, amb la poca llum que hi havia ens vam ubicar al principi del llac i vam estar tota la nit sentint la cascada que desaigua el llac. A part d'estar relliscant en un pendent, enlluernar-nos la lluna i refredar-nos l'airet que es va girar a mitja nit.

Toquem diana a les 6:00 ... quin plaer despertar-se sentint "Eva Maria se fue, buscando el sol en la playa" ... a la playa és on havíem d'haver anat nosaltres! :-). Fa un fred que pela i no ve gens de gust sortir del sac. A poc a poc anem sortint i esmorzant alguna cosa per acabar posant-nos en marxa a les 7:00, malauradament amb 2 baixes: el Domènec amb problemes estomacals i el Jaume que se li ressent el genoll xungu. La vista de les muntanyes és totalment d'alta muntanya. La idea és obviar la ruta normal i fer una ruta alternativa que ens permetrà atacar la carena sencera i incorporar 2 3000's més als 3 habituals (Pica, Verdaguer i Montcalm). Per fer-ho cal anar a buscar el camí que s'enfila pel marge dret del llac (el camí a la Pica ho fa pel marge esquerre). Desde el llac no s'aprecia el camí, però cal creuar la tartera que s'aprecia clarament i començar a enfilar-se seguint les fites que es poden trobar.

07:55 Arribem a una congesta de neu espectacular que en el seu darrer tros sembla força inclinada. Moment de consultar el mapa i equivocar-nos, naturalment! La ruta correcta és pujar per la congesta de neu i girar a l'esquerra quan s'inclina més per seguir el camí que puja a l'Estanyet de Canalbona. Nosaltres optem per pujar pel dret en el convenciment de que aquell és el camí bo. Això implica la primera grimpada del dia, bastant inclinada però amb bones possibiltats d'agafar-se. En uns 35 minuts hem completat la pujada i, ja una mica més desperts, és el moment de fer un mos. Des d'aquí ja s'aprecia perfectament tota la carena, amb la Pica clarament perfilada.

09:00 Estanyet de Canalbona, el més alt de Catalunya. Des d'aquí comença la pujada, per un camí clarament fressat i sense dificultat cap al primer cim del dia: el Pic Rodó de Canalbona.

09:20 Pic Rodó de Canalbona (3004 m.). Uns moments per gaudir de les vistes i cap al Gabarró. Des d'aquí s'aprecia tota la carena que cal resseguir fins a la Pica. El camí ara ja és fàcil de seguir. Cal perdre una mica d'alçada pel vessant esquerre per després iniciar la pujada per una tartera bastant desfeta fins al cim. El terreny és força esquerpat.

09:55 Gabarró (3115 m.). El segon cim del dia ha caigut, però ara ve la pujada fins a la Pica, la part més complicada del dia. Són les 10 del matí i ja hi ha gent al cim que l'hauran fet per la ruta normal. Desfem l'última part de la pujada fins al coll que separa els 2 cims per atacar la part més dura: la pujada a la Pica per aquesta banda implica una grimpada bastant exposada que se'ns presenta al davant. Es tracta d'una grimpada força vertical i molt aèria, però amb bons punts de recolzament, malgrat que cal anar amb molt de compte i triar bé els agafadors perquè algunes de les pedres es mouen i no són gaire fiables. Pel camí ens trobem amb una parella que estan fent la mateixa ruta però van encordats, sempre hi ha gent més conscient. Sens dubte la ruta és totalment desaconsellable per a la gent amb algun grau de vertigen. De fet el meu llibre d'excursions diu literalment "El vessant català, sobretot al voltant de la Punta Gabarró és esquerpat i feréstec [...] i tota la resta són parets gairebé verticals amb pocs passos ben coneguts." ... aviam si haurem obert la via Rocs&Pics!!

10:35 Pica d'Estats (3143 m.). Cim més alt de la Catalunya autònoma (que no històrica :-) ). Ens trobem al punt més alt de Catalunya i, havent-lo assolit després d'una grimpada vertiginosa, la sensació de triomf és intensa i l'adrenalina està pels núvols. És el moment de les fotos a la creu i si pot ser lluint samarretes Rocs&Pics. Ara toca recuperar forces i gaudir de les fantàstiques vistes. A les 11:05 llevem ancores per anar a trepitjar el proper Pic Verdaguer.

11:15 Pic Verdaguer (3131 m.), quart pic del dia. Altre cop la foto de rigor, alguna panoràmica dels voltants i cap al Montcalm hi falta gent! El Montcalm es troba una miqueta més separat dels 3 pics centrals (Verdaguer, Pica i Gabarró). Es tracta de baixar pel camí habitual de pujada a la Pica fins al Coll de Riufred

11:35 Coll de Riufred (2990 m.). Aquí comença la pujada cap al Montcalm per un camí sense complicacions.

12:05 Montcalm (3077 m.). Aquest ja és l'últim cim del dia perquè la possibilitat d'apuntar-nos també el Sotllo comença a perdre força vista la hora i les forces. Fem la foto corresponent i tornem a baixar al Coll on fem una nova paradeta. L'esforç i la calor comencen a passar factura així que aprofitem per tornar a recuperar forces (i de pas alleugerir el pes de la motxilla) i recuperar els peus baldats.

13:00 Iniciem el descens cap a l'estanyol de la Cometa d'Estats o de Barz (2750 m.) per posteriorment pujar cap al Port de Sotllo. Durant el descens creuem diverses congestes de neu que aquesta hora ja es troben molt trepitjades i desfetes o sigui que no calen crampons. Al fons de la vall ja es veu l'estanyol. No cal baixar fins al llac sinó que flanquegem per una congesta un xic inclinada però que es creua sense dificultats.

13:35 Port de Sotllo (2895 m.). Ens trobem al mig de la carena de la Pica d'Estats i en el límit fronterer. Tenim davant el Pic de Sotllo (3084 m.) però pujar-hi implica una hora més i, què coi, les forces tampoc van sobrades després de 6h30m de patejada. Des d'aquí s'aprecia el camí que puja des de la banda occitana des del refugi de l'Estany del Pinet. Les grimpades han passat factura en la roba d'algun dels expedicionaris ... si és que a la muntanya s'ha d'anar ben equipat!!

14:00 Creuem el Port cap al vessant espanyol i iniciem el descens cap als Estanys pel camí habitual, un camí força marcat per una tartera sorrenca i força desfeta. Pujar per aquí ha de ser pesadet! Cal creuar alguna congesta més però sense complicacions.

14:55 Estany d'Estats (2470 m.). Després de 8 hores tornem a ser al punt de partida. Toca descansar una mica, gaudir del fantàstic panorama muntanyenc (ara amb sol) que es divisa i recollir part de l'equip que hem deixat camuflat entre unes pedres.

15:15 Ens posem en marxa altre cop en direcció a l'Estany de Sotllo però ara seguint el camí real.

15:25 Estany de Sotllo (2350 m.). No me'n sé avenir, com vam poder trigar una hora en pujar el que hem baixat en 10 minuts??? Som els reis de fer-nos "la picha un lio" ... sempre em pregunto: a tots els excursionistes els hi passa igual?

16:15: Pla de Canalbona (2190 m.)

18.00: Pont de la Molinassa (1870 m.). Ja hem arribat als cotxes i aquí retrobem el Jaume i el Domènec que deuen haver passat un dia una mica avorrit esperant-nos.

L'itinerari triat fa que l'excursió s'allargui bastant més que la pujada tradicional a la Pica i cal tenir en compte que la grimpada del Gabarró a la Pica és força aèria i exposada

by Joan Ferrer