Logo cabecera
 
 
 
Usuario Usuario Anónimo

Acceso rápido
Nick
Contraseña
  Acceder  

Acceso clásico
No recuerdo mi contraseña
Recomendado Registrarme. Nuevo usuario
Búsquedas

Buscar una excursión

Búsqueda avanzada

Valid HTML 4.01 Transitional

CSS Válido!

P. Gías (3011 m) - Clarabide (3020 m) - Clarabide Occ (3008 m) - Clarabide Occ (3008 m) - Pico Camboué (3043 m) - Pico de Saint-Saud (3003 m) - Punta Lourde-Rocheblave (3104 m) - Torre Armengaud (3114 m) - Gourgs Blancs (3129 m) - P. Jean Arlaud (3065 m)
Ficha
Imagen portada de la excursión
Fecha 15 de Julio de 2011
Tipo de excursión Alta Montaña
Dificultad  
Conseguida Conseguido Sí
Excursión visitada 644 veces ( 1 esta semana )

Resumen

Realització d'aquest conjunt de crestes, sortint des del refugi d'Estós.

Crónica

Un petit canvi de plans, la meteorologia serà més favorable el divendres. Déu n'hi do de la tempesta que va caure el dimarts. La veritat és que han estat uns dies frescos, en els que els matins han estat per passejar per Benasc. Però cal aprofitar aquestes mini vacances, i anar per feina. Finalitzo la partida d'escacs el dijous. He perdut amb el Cecilio de Ciudad Real, un home cec, que ha aprofitat la meva gran errada per rematar la partida amb un cop mestre. Estic impressionat de la capacitat d'aquest senyor (i tots els cecs) de veure, el que jo tenint les peces al davant, no he estat capaç de veure.

Així, a les 19.30 enfilo cap al refugi d'Estós, si vaig ràpid, potser arribaré abans de les 22.00. Desconec el temps que puc trigar, i tampoc m'he mirat massa les ressenyes del rocsandpics, que Dario i companyia m'han recomanat. Tan sols tinc una petita descripció de l'itinerari, amb el nom dels cims que vull fer, i una orientació sobre els temps que puc tardar. Imprescindible, saber si necessitaré corda o potser fer algun ràpel.

En aquesta ocasió, com en d'altres, la ressenya diu que es possible de baixar per una canal equipada per fer ràpels, així que en aquesta ocasió, duc el casc, la corda i l'arnés. Com que la motxilla és menuda, i vist la passejada de grampons que vam fer el dilluns amb el Miquel al Posets, decideixo deixar el grampons, i si realment els hagués de menester, doncs mitja volta i cap a casa, que la muntanya no es mou de lloc!

El camí de pujada és preciós, però la veritat és que no el puc disfrutar tan com el dia que vaig pujar amb la família. Es va fent fosc, i a la cabana del Tormo finalitza la pista per vehicles, però el corriol que segueix està perfectament marcat, i en alguns trams sembla una via romana tot empedrat. A les 21.30 arribo al refugi. La veritat és que he portat un ritme més fort del que acostumo a dur, però m'interessa parlar amb els del refugi per saber si l'endemà al matí em podran deixar l'esmorzar preparat, doncs vull marxar pels voltants de les 5 del matí.

Al refugi conec el Javi, un exmonitor de barrancs, que aviat serà pare, i que ha estat molt atent. Em comenta que per l'esmorzar no hi haurà problema, que el trobaré a punt, i que algú trobaré pels Gourgs Blancs. La gent de seguida són a dormir i avui no he parlat amb cap altre excursionista. Em poso el despertador a les 4.50, que demà hi ha matines!

Com sempre m'he despertat un munt de cops, potser hauré de posar en pràctica la tàctica del Miquel, la Valeriana i els taps a les orelles. De fet, veig el mòbil que s'il·lumina la pantalla, i no té temps de sonar que ja l'he aturat. Agafo la roba i baixo sense xancletes cap al menjador. Em vesteixo, esmorzo, arreglo la motxilla i cap amunt amb el frontal: són les 5.30, frontal, i seguint les indicacions del Javi, trobo sense cap problema la ruta que em durà cap als llacs.

Pujant és fosc, i de sortida del refugi veig un puntet de llum, del que suposo que algú va pel camí que vaig fer ahir. Algú ha fet matines, i com a mínim a sortit a les 4.00 del matí del pàrking. Veig que no sóc l'únic al que li agrada matinar!

De matinada puges metres i no te n'adones. De seguida sóc al segon llac, i la primera sorpresa: una crosteta de neu, i jo no he agafat els grampons! Són uns 15 m, i la neu està dura. No em mataré, però si patino vaig de patac al llac! Tan sols amb l'angúnia de poder caure al llac, supero sense més i perfilo el que veig al plànol i a la ressenya. No m'agrada la ressenya, diu de pujar al coll, i jo enfilo tartera amunt pel que s'insinua que és una canal factible. Els primers rajos del Sol m'acaronen la pell.

La canal és pedregosa, i deixo anar una llosa que rodola sorollosament cap avall. Sort que vaig sol, si no, em carrego els de sota! Són les vuit i cinc del matí i arribo al pic Gías. Baixo pel vessant que em durà directament al Clarabide; corono el segon cim, i baixo cap al Clarabide Occidental. Foto de rigor i retorno al germà gran dels Clarabides per afrontar l'Oriental.

Arribo al coll, i de nou discrepo amb la ressenya, tot enfilant-me cap al Rocheblave, sense coronar-lo vaig cap al Campboué. Allà trobo un potet (igual que al pic Gías) que signo, de fet en aquest cim signo també el proper que aniré a fer, el Saint Saud. Les fotos de rigor, i retorno cap al Campboué, on aprofito per fer un mos. De sobte, com si d'un bolet es tractés, m'apareix un senyor, grandet, i ens saludem. És el Paco, de Dènia, i tot xerrant, em confirma que ha sortit a les 4 del matí del pàrking per trobar-se amb uns amics valencians, que no ha trobat. És el puntet de llum que he vist sortint del refugi! Així, ara formem una parella, i ens disposem a enfilar els cims que queden.

El Paco porta molta muntanya, i em diu que farà seixanta anys! Crec que no em seguirà, que algun moment o altre retirarà.

Enfilem cap a la punta Lourde Rocheblave, i cap a la Torre Armengaud, on ell via GPS confirma l'alçada, i jo via altímetre i plànols, en verifico l'alçada i el nom del cim. Al Paco això del noms tampoc li va massa, però trepa que és una passada. Passem per gairebé totes les puntes que hi ha, deixant el camí menys abrupte i ple de fites. A ambdós ens agrada de crestejar, fins que assolim el Pic de Gourgs Blancs. Hem fet trepades, en les que el Paco ha dit: - Aquí de mariconadas pocas! L'home ja vol haver fet el Jean Arlaud, que recorda que havia pujat encordat per l'altre vessant, però 60 metres més baix, s'ha de notar quin és. Així, baixem cap al coll pel que retornarem al llac, i enfilem cap a l'últim dels 3mils de la cresta. Sense més que unes trepades, fem el darrer cim de la jornada.

Les 11.15, i fem un mos a banda de les fotos. Pel descens, el Paco no ho té massa clar, i jo li comento lo de la ressenya, que duc la corda, i que també trobarem unes cordes fixes, que el Javi del refugi m'ha comentat que poden no estar en massa bones condicions. Baixem al coll, i després de vàries temptatives de buscar un camí més suau, baixem cap a la canal tot deixant un derrubi de pedres. Veiem les cordes i tot verificant-ne l'estat i el de la instal·lació, baixo primer amb la corda passada per l'esquena, pel damunt de la cinglera, evitant els punts amb pedres soltes. Surto de la vertical de la canal, i el següent és el Paco.

Una marmota ens alegra el camí de tornada. Al Paco no li ha agradat gens aquella canal. L'ha trobada perillosa, però amb seny, ningú no ha pres mal. Després, reconeix que baixant per allà hem retallat molt el temps de retorn. Aprofito per mirar l'hora, i em vaig capaç de ser abans de les 4 de la tarda a Benasc, per tal de jugar la ronda núm. 9 dels escacs! M'acomiado del Paco i a pas lleuger baixo cap al refugi.

A la 1.35 sóc al refugi, pago i enfilo la baixada cap al cotxe. Crec que podré jugar la partida, tot i que no faré molt bon paper. Encara penso amb la partida que vaig perdre ahir amb el Cecilio. A les 3.30 arribo al cotxe! A les 4 seré a Benasc per jugar.

Participantes

Picos

Otros


VOLVERVOLVER

(C) Rocs&Pics 2022 - Aviso Legal - Mapa Web

Todas las fotos de las crónicas están disponibles en resolución fotográfica bajo demanda expresa al grupo.

Para cualquier consulta escribir a: webmaster@rocsandpics.net

Colabora con nosotros