Logo cabecera
 
 
 
Usuario Usuario Anónimo

Acceso rápido
Nick
Contraseña
  Acceder  

Acceso clásico
No recuerdo mi contraseña
Recomendado Registrarme. Nuevo usuario
Búsquedas

Buscar una excursión

Búsqueda avanzada

Valid HTML 4.01 Transitional

CSS Válido!

Cresta del Bachimala
Ficha
Imagen portada de la excursión
Fecha 23 de Agosto de 2011
Tipo de excursión Alta Montaña
Dificultad PD+, +1900m., -1900m.
Conseguida Conseguido Sí
Excursión visitada 846 veces ( 1 esta semana )

Resumen

Ascensió en dos dies, pujant des de Tabernés a bivaquejar al Llac Bachimala a 2500 m i al matí següent fer tota la cresta des dels pics de la Pez fins a la Punta del Sabre i baixar de nou a Tabernés.

Crónica

Vet aquí que ens vam decidir a fer alguna ascensió amb en Salva, el qual encara no havia conegut, però ja havia llegit que estava molt actiu tot l'estiu, decidint-nos per aquesta cresta, que segons ressenya no presentava complicacions importants ni necessitat d'usar cordes ni ràpels. Lamentablement, no es va apuntar ningú més, possiblement per penjar la excursió tant sols un parell de dies abans de la sortida per tema feina i fer-la entre setmana. Així doncs, i per uns problemes logístics, vam haver de quedar directament a la ctra. d'Ainsa a Bielsa, al trencall cap a San Juan de Plan. Allí ens vam conèixer i després de fer el Salva la motxilla, vam enfilar cap a Tabernes, on ens vam plantejar quin pla realitzar: si pujar més amunt el que restava de tarda o quedar-nos a dormir allà i enfilar amunt a les 4 de la matinada... i si fer la cresta en direcció senyal de Viadós, i des de la punta del Sabre, o enfilar cap a prop del Puerto de la Pez per pujar als llacs de Bachimala i començar-la als pics de la Pez. Donat que feia una bona tarda, ja havia marxat la calor, i sobretot, la meteorologia es presentava pèssima a partir de les 15 h del dia següent, ens vam decidir per la opció de pujar a dormir als llacs de Bachimala... així que a les 18:00 varem començar a caminar vall amunt inicialment en direcció al Puerto de la Pez. Donat que feia una bona tarda, ja havia marxat la calor, i sobretot, la metereologia es presentava pèssima a partir de les 15h del dia següent, ens vam decidir per la opcció de pujar a dormir als llacs de Bachimala...així que a les 18:00 varem començar a caminar vall amunt inicialment en direcció al Puerto de la Pez.

Vam passar per uns gorgs magnífics, perfectes piscines encadenades una sota l'altra que van fer embogir al Salva, un forofo dels canons. Vam passar de llarg el trencall del pluviòmetre per seguir riu amunt, doncs al nostre mapa no ens marcava cap altre camí cap als estanys de Bachimala.

A l'arribar a la alçada d'una cabana, vam comprovar que havíem de trencar cap a la dreta barranc amunt per arribar als estanys, així que vam creuar un pont nou de fusta que ens va permetre travessar el riu i començar a guanyar desnivell de forma sobtada i força abrupta. Per ser sincers... el camí és una autèntica tifa, 'digase mierdecilla' que tot i que es vegi trepitjat, no deixa de ser pujar camp a través 'sálvese quien pueda' per poder superar el barranc, que en un curt tram demana superar un 3r grau mixt d'herba i roca!

Una vegada superat el barranc, i ja amb la foscor del capvespre, avançant ràpidament, comença una tartera de pedres 'molt agradable' que ens portarà, anant seguint les fites, que ara sí trobem, cap als estanys de Bachimala.

Durant l'ascens de la tartera vam veure un camí que venia de la dreta ascendent en diagonal, que se suposa que ens hagués permès arribar als estanys de forma molt més progressiva, però bé... ja hi érem!

Als llacs vam arribar just pocs minuts abans de fer-se de nit, on no vam trobar cap lloc per poder fer bivac en bones condicions, és a dir, cap bivac preparat, havent de bivaquejar com vam poder en l'únic tros de gespa boteruda i geperuda que vam trobar, una delícia que va fer que no poguéssim dormir en tota la nit, tot i que la temperatura fou molt agradable.

De bon matí, vam veure que el cel era ben tapat, i vam ajornar una hora la pressa de cap decisió, fet que va provocar el 'jolgorio' de les pedres que teníem sota nostre, ja que van gaudir d'una estona més per torturar-nos!

A les 7:00, i veient que el vent que feia semblava que jugava a favor nostre i havia escombrat bona part dels núvols, vam decidir pujar als pics de la Pez amb sac i tot per si la cosa s'animava i ens permetia continuar.

Així, a les 07:30 del matí ens vam posar en marxa en direcció al primer Pic de la Pez, per una tartera de les que fas dos passos endavant i un endarrere, arribant a dalt del primer pic al cap d'una hora i pocs minuts, en una ascensió més curta de l'esperada.

Des del primer pic, ens vam animar i ens vam dirigir al segon pic, el del Puerto de la Pez, ja que no hi ha més que un parell de minuts d'un cim a l'altre.

Des d'aquest pic estant, ens vam mirar el cel, que tornava a estar tapadot, però sense mostrar símptomes inicials de pluges ni electricitat estàtica, i ja posseïts per la febre dels cims i les crestes, vam dirigir-nos gairebé eufòrics cap a l'Abeillé, en el que seria el tram més delicat de tota la cresta. Contínues trepades i destrepades feien alentir la marxa, a la vegada que es passava per trams molt estètics d'afilada cresta. Finalment a les 09:20 arribàvem a l'Abeillé, amb la satisfacció dels qui no es pensaven ser allí per l'estat inicial del dia. Aleshores ens vam mirar la cresta que es tornava més ample i deixava d'estar tan afilada i no ens ho vam pensar... la vam enfilar sense més parades que la arribada als 'cimets' pertinents que, sincerament, si per mi fos, no mereixerien la consideració de pics com a tals...

No veiem ni un borrall més enllà d'uns 10 metres, però la cresta no tenia pèrdua, de manera que vam anar a tota cresta fins la punta Ledormeur, on ens vam trobar un altre tram entretingut, que seria la pujada al cim del Bachimala. Per arribar-hi vam seguir una diagonal ascendent a la dreta per acabar pujant recte amunt fins al cim, segons indicava la ressenya del Miquel Capdevila amb molt encert, així que arribàvem un xic abans de les 11 h al Bachimala. Aquí va venir la encigalada del dia... quan ja ens havíem confiat, i pensat que ho teníem a la butxaca, vam emprendre la cresta que permetia veure la boira... que va anar baixant... i baixant... veiem uns llacs a la dreta... molt bonics... i l'altímetre marcava 3015 m... recony... i la punta del Sabre no es veia per enlloc... quan el Salva tot d'una comenta que no hauríem de veure els llacs i ens donem compte de la encigalada comprovant que la punta del Sabre és més amunt de 3015 m... així que vam retornar a pujar al Bachimala doncs no pensàvem deixar una punta solta i haver de tornar a la zona només per fer la punta del Sabre per bonica que fos! (hi ha tants pics al Pirineu... que encara és lluny el moment de repetir-ne...)

La pujada va ser un pal, emprenyats amb nosaltres mateixos per haver-nos deixat confondre d'aquella manera, tot i que la boira existent al cim del Bachimala, el fet de no veure's altra cresta que la que vam agafar (el camí de pujada normal al Bachimala) més el fet d'arribar al cim d'aquest donant un petit tomb lateral, ens va ben desorientar.

Finalment, vam emprendre l'últim tram de cresta, molt disfrutona, que gairebé sense perdre alçada porta per alguns trams aeris i estrets fins a la punta del Sabre, a la qual la encigalada anterior ens va fer arribar sobre les 12:15 aproximadament. Aleshores ja vam emprendre el descens, que ens portaria al collado Señal de Viadós per un paisatge que queda plasmat a les panoràmiques del Salva. La baixada es va fer un xic llarga, i més convençuts cada vegada d'haver fet la cresta en el sentit escollit, arribant al cotxe a les 15:10 h, començant a caure gotes mitja hora més tard, mentre baixàvem a prendre unes claretes per celebrar l'èxit imprevist de la excursió.

Participantes

Picos

Otros


VOLVERVOLVER

(C) Rocs&Pics 2024 - Aviso Legal - Mapa Web

Todas las fotos de las crónicas están disponibles en resolución fotográfica bajo demanda expresa al grupo.

Para cualquier consulta escribir a: webmaster@rocsandpics.net

Colabora con nosotros