LA TRONA

Via ferrada de curt recorregut però força complerta: tram aeri i sense grapes on s'han de fer servir les preses de la roca per força, ràpel (opcional) i petit pont nepalí (només si s'ha fet el ràpel).

Uns 10 min d´aproximació.

35 min de ferrada (aproximadament)

Uns 10 min de tornada

Desnivell: 30 m

Dificultat: mitjana - alta

Sensació de vertigen: mitjà - alt

Estat instal·lacions: molt bona

Construïda al maig del 2007

Un cop visitat l'Avenc de la Febró i decidit per unanimitat que fèiem alguna cosa més, convenim a anar a la Ferrada de la Trona que ens ha proposat la Rosa. La seva proximitat i les ganes amb la que ens la presenta la Rosa ens convenç ràpidament. Descrivim l'excursió en dos parts, la primera que és pròpiament Ferrada i la segona, l'activitat del refugi dels Carlistes.

Venint des del Km 22 de la T-704 la referència és passar el trencall des de la Mussarra i al cap de més o menys 1 km i mig deixar a l'esquerra 4 cases en runes i deixar el cotxe a mà dreta al costat d'una casa aïllada també en runes. Venint des de Reus, doncs, aquesta casa ens queda a l'esquerra.

Podríem dir que resulta més dificultosa del que ens havíem imaginat segons indicacions, però contents d'haver-la assolit tots els que ens ho hem proposat. La Concep ja l'havia descartat abans d'iniciar-la. I una part del grup s'escapa un cop finalitzada la primera part.

L'aproximació es fa seguint les fites camí avall des del cotxe, a mitja baixada hi ha un trencall a mà dreta que porta fins a la sortida de la ferrada, i des d'on hi ha una llosa que fa de mirador. Si no agafem el trencall, seguim baixant i després tirem a l'esquerra seguint les fites fins arribar a una torrentera força ampla. Aleshores cal tirar torrent amunt i estar alerta a una fita a la banda esquerra que marca el inici del caminet que puja fins a la base de la paret.

La primera part de la ferrada comença amb un tram vertical sense més dificultat que el de caldre estirar-se per arribar sobre tot a la primera grapa. Desprès comença un flanqueig cap a l'esquerra on es van combinant les grapes, amb usos de la roca tant per peus com per mans, hi ha bones preses, tan sols s'ha de fer una bona combinació de grapes i preses per avançar amb facilitat. S'arriba flanquejant al vèrtex de la roca on 'ha de fer un bon estirament per arribar de grapa a grapa, però s´hi arriba (tot i sent una persona de mitjana estatura tirant a baixeta). Desprès segueix el flanqueig, comença el tram més exposat de la ferrada. Per una banda hi bufa el vent degut al canvi d'orientació de la paret (de NE-SW a SE-NW) el que suposa un pas en angle recte, que a més supera algun grau la verticalitat i per tant accentua la sensació de vol. Un cop superat aquest revolt, el flanqueig lateral prossegueix amb algun pas de roca pura amb molt bones preses.

Al cap d'uns 150 metres hi ha una petita llosa on es pot seure (deu ser la trona?) a descansar i paladejar l'esforç: el de combinar roca i ferro, sota el teló de fons d'una impressionant panoràmica amanit amb la sensació d'estar penjat al buit.

Encara falta pujar un tram d'escala vertical abans d'arribar al punt de trobada,

Final de la primera part i des d´on s'escapa qui vol per retrobar-se ràpidament amb la Concep, fidel observadora de l'evolució del grup des del mirador. Es proclama "Campiona de la primera part" a l'Eva.

El Jaume estratègicament avançat ens espera amb el ràpel muntat. Tot i que l'estratègia ha estat molt més ràpida que el grup i s'hi ha d'esperar una bona estona abans que comencem a arribar. Els que fem el ràpel desprès del Jaume som en aquest ordre la Mònica , la Rosa , la Kris , la Maria. Aplaudir la valentia de la Kris que tot i el bloqueig inicial a fer el pèndol, troba la manera de reconciliar-se amb la corda i la paret i baixa sense problemes, i a una servidora que no perd pistonada i repeteix.

Desprès ve el petit pont tibetà de tres metres. Gens difícil per lo curt, però hi ha qui no perd l'oportunitat de engrescar-lo i es dedica a fer malabarismes a sobre d'ell... i és que al món a més a més de trapezistes també hi ha ``trapellistes´´: la Marieta que si considera que no hi ha prou emoció se la inventa...

Acaba aquesta segona part amb un altre tram de ferrada vertical d'uns deu metres i ja fins la sortida on ens hi espera la resta del grup. Es proclama ``campió de la segona part´´ a en Jaume, per al seva paciència (o capacitat de meditació?).

La tornada de 10 minuts fins el cotxe on decidim anar al Refugi proper a dinar (amb cervesa fresca i conversa de gelats), tots excepte la Concep i el Jaume que ferms a les conviccions se'n van a la comtal a fer les reivindicacions que el país mereix. La resta tenim una petita sorpresa més al refugi: hi ha unes cintes muntades (ara sí Maria!) per fer malabarismes i on intentem gairebé tots, practicar les tècniques dirigides pels consells tècnics de la Rosa . Animades pel famós trio, Cristina, Kris i Eva, amb les seves versió pop d'animadores (enveja de qualsevol club de bàsquet de prestigi). I sense oblidar la filosofia necessària per a ``equilibri aeri´´ o el ``cos incorpori´´ (contradicció no percebuda?) que posa l'autora, o el reportatge fotogràfic de risc realitzat per l'Anna i l'Òscar.

Desprès de moltes caigudes i molts riures ens acostem encara la poble deshabitat de la Mussara per fer-hi una petita visita turística i gaudir de les vistes. La cinglera vermella i blanca, balcó privilegiat de la Selva del Camp, ens acomiada amb un sol ruixat de primavera, el d´abans de començar, però amb la sensació d'una excursió regada amb moltes emocions i bon humor.

La jornada ha estat molt gratificant i ens ha fet un dia esplèndid, cansats però contents reprenem la carretera de tornada. De baixada, els núvols dibuixen formes molt capritxoses, cúmulus nimbus de llibre obert, que cadascú interpreta segons la pròpia imaginació, no com l'excursió que tots coincidim en que ha estat UNA TRONADA GENIAL.

By Lop&Lam