La puntualitat va fallar per deu minuts, crec que en vaig ser responsable..., però allà estàvem tots els que havíem convingut a la UAB. Desprès d’una parada al poble de Bagà on havíem quedat per recollir a l'Eduard i de pas fer, alguns un cafetó d’altres un esmorzar d’entrepà, vàrem continuar el trajecte amb dos cotxes cap el punt de partida: el Coll de Bauma.

Eren un quart d’onze passades quan començàvem a caminar... una mica tart pel día esplendorós que feia però l'ombra del bosc primer i el vent que bufava desprès vàren contribuir a fer més suportable la calor amenaçant.

Les primeres gratificants sorpreses no van trigar gaire i en el primer tram de bosc la Neus ja va descobrir uns matolls de gerds, i més endavant ens vàrem deleitar els paladars amb unes maduixes de bosc... i què a dir de l’espígol que aromatitzava i adornava majestuosament les vores del camí.

Als sis membres de R&P, s’afegia la Laura, una noia adolescent, filla de la Neus que amb poc hàbit per l’acció pretesa i sense massa passió per pujar muntanyes va compensar amb contundència l’actitud mostrant un somriure permanent durant tota la jornada. Potser senzillament perquè no hi havia pressa però per descomptat alentats per la seva simpatia no va resultar gens farragòs esperar-nos tot sovint per tal d’arreplegar el grup.

Seguint les senyals de sender local, l’ascensió no té pèrdua però la gens desestimable companyia de l'Eduard feia cobrar interès a l’excursió tot indicant-nos a cada nova vista que s’obria els noms de cims, refugis i contrades.

Les vistes del Pedraforca per la cara nord van ser les més fotografiades de la jornada fent honor a d’espectacular perfil que ofereix des d’aquesta ruta. I quan vàrem deixar de girar-nos per gaudir d’aquella meravella, una senya de l'Eduard ens va indicar una mica per sobre nostre un nombròs grup d’isards. La majoria d’ells van escampar boira en intuir la nostra presència, uns cap amunt i d’altres cap a baix però uns pocs més presumits es van quedar a deixar-se fotografiar.

Tot continuant l’ascensió varem vorejar el Puig dels Terrers per la seva esquerra guanyant alçada fins el coll dels Terrers on ara les vistes ens deleitaven per la vessant Nord flanquejada pel Pas de Tancalaporta i el pas dels Gosolans. En aquest punt on varem parar de nou fins l’arribada de la Laura i li vàrem oferir un ventall d’opcions que es concretava en fer el darrer esforç i assolir el cim o quedar-se a descansar i agafar forces per la tornada on sense dubtar gaire va triar la segona opció i aprofitant l’avinentesa les noies vam descarregar les motxilles alleugerint així l’últim tram... decisió que van agrair també els nois que ens van felicitar pel bon ritme d’aquest últim tros.

Desprès les fotos de rigor al cim que ens van fer una parella a la que vem interrompre el dinar i també fotos de grup a un munt de pedres proper per si de cas era un altre cim no contemplat... i com no seguir fotografiant l’entorn i el capritxós relleu del Comabona.

En tornant, vàrem comprovar que el merescut descans de la Laura no havia estat pas una broma. La tornada amb alguna variant però en gruix pel mateix lloc que havíem fet de pujada, la va saber aprofitar molt bé la macrofotógrafa per excel·lència, la Neus , per retratar algunes de les flors que decoren el terreny, algunes tant maques com verinoses i algunes papallones com la Meditalea Cinxia (si no m’equivoco) o una altra molt vistosa de la que en várem trobar un munt d’exemplars i de la que no n’he sabut trobar el nom tot i consultar-ho a una bona pàgina web de papallones del Berguedà: http://www.xtec.es/~eescutia/especies/especies.html

Molt aprop d'on teniem el cotxe, la Neus em va indicar el matoll de gerds descobert quan començàvem a caminar i en vaig arreplegar un bon grapat que vaig compartir amb tots en arribar als cotxes. També vaig agafar un ramet d'espígol i farigola. De nou la Neus, no se'n va poder estar d'inmortalitzar la fila que feia la meva motxilla (i a la mà esquerra mostrava el manà que portava als companys).

Desprès de posar-nos una mica còmodes... sobretot canviar-nos el calçat, vem reprendre la pista amb els cotxes per anar a prendre alguna cosa a Bagà i acabar de comentar la jornada.

L'espera de la sortida (la proposta s'havia posposat dues vegades) ha valgut la pena i ha resultat molt gratificant i positiva en un dia espectacular.

by Lop