En Rafa, Sandra i jo ens vam aixecar a les 7:00 per anar a buscar en Dario i estàvem a les 8:00 davant de la casa d’en Juanma. Després que en Rafa fes un viatge turístic pel poble Llagostera, i equivocar-se unes cinc vegades, vam arribar al punt de sortida.

Vam començar a caminar a les 9:30, i en un quart d’hora vam començar la via ferrada. A la Sandra li va costar una mica el primer tram i vam trigar una mica en superar-lo. En acabar el primer obstacle, anem cap al segon tram, sembla que es més fàcil i no ens estem tanta estona. En acabar el segon tram arribem a la tirolina i, el Juanma (amb una mica d’ajuda dels altres), Es posen a muntar la tirolina. El primer en tirar-se és en Dario, que es queda penjant com un pernil al punt més alt perquè la corda que hem posat per frenar s’està enredant i l’hem d’estirar, mentre en Dario baixa a poc a poc. Després em vaig tirar jo, que em vaig estavellar amb unes branques que hi havia i no vaig parar de donar voltes. Després es va tirar la Sandra, que va fer una baixada fenomenal sense cap volta ni canvi de rumb. A continuació va baixar en Juanma, que va esbroncar a en Rafa perquè enlloc de baixar-lo lentament i amb compte, el va deixar anar i el va frenar abans d’arribar al lloc on et podies topar amb les roques. I finalment en Rafa, va fer una baixada normal.

Després ens vam separar, perquè en Rafa i en Juanma anessin recollint el material de la tirolina mentre la Sandra, en Dario i jo anàvem tirant pels ponts que hi havia. Tots els ponts que hi havia en aquest tram, eren d’un cable a dalt i un avall. El primer pont era molt fàcil i el vam passar molt ràpidament, al segon pont jo vaig començar del revés i em vaig tindre de donar la volta al mig del pont. Al tercer pont vaig passar jo primer, era llarg i el cable de dalt es movia bastant, la Sandra va passar també sense dificultats, igual que en Dario. En el quart pont la Sandra i jo vam tindre més problemes que en Dario perquè el cable de dalt estava més alt i el cable de baix estava poc tensat. En Rafa i en Juanma ens van atrapar quan en Dario estava acabant el quart pont. En Juanma va passar ràpidament els dos ponts sense problemes, i en Rafa també.

Arribem a l’últim tram que comença amb un tros de grapes seguides per un altre pont, que es amb dos cables a dalt i un doble avall. Després arribem a un lloc una mica alt en el qual tothom comença bé, menys la Sandra i jo que tenim problemes per arribar al cable de vida, seguidament hi havia un altre pont que anava a parar a l’altra banda del barranc, que també és de dos cables a dalt i un doble avall, en aquest tram hi havia un lloc on es complicava una mica perquè hi havia un sortint i era més complicat passar el peu, a continuació hi havia una escaleta de ferro, verda, des de on s’arribava a un replà, a la entrada d’un pont de fusta, dos cables i el cable de vida a dalt i fustes avall. En el replà hi ha un pal verd que utilitzen, en Dario, en Juanma i en Rafa, per fer un ràpel. En Dario baixa primer perquè vol provar el shunt que s'ha comprat nou, que resulta que va bé. Però té la mala sort que se li enganxa la corda amb un arbust i quan la aconsegueix tirar avall se li enganxa amb un arbre. En acabat tornen a pujar i nosaltres, la Sandra i jo, els esperem a la sortida del pont per anar cap a casa i descansar.

Tornant ens fem un embolic per saber quin és el camí de tornada i agafem un que es dividia en tres més. Desfem un tros de camí i quan agafem el bo tornem al cotxe en deu minuts. I arribem a casa a les 3:00.

by David Lleida