La ruta s’inicia a l'Embassament de Sallente, situat a la Vall Fosca, per accedir al qual cal seguir la carretera que hi mena des de Capdella.

Des d’aquí pugem a peu a través del camí de Pigolo (que segueix el barranc o canal de Pigolo) que s’origina al costat de la resclosa de l’embassament de Sallente i que puja, com diria el Guardiola, fent ziga-zaga. El trajecte representa entre una hora i una hora i mitja i enllaça amb el traçat del carrilet poc abans del segon túnel.

Un cop al camí del carrilet l’agafem en direcció nord i, després de travessar quatre túnels, arribem a l’Estany Gento (2142 m.) que rep les aigües de més de 20 llacs superiors. Per arribar-hi travessem petits túnels on el fred i l’aigua han dissenyat una decoració fantàstica.

El carrilet és una antiga instal•lació ferroviària de principis de segle, que s’utilitzava per al manteniment de les instal•lacions associades a la central de Capdella. Té el seu origen a la cambra d’aigües que segueix la traça del canal i acaba a l’Estany Gento.

Un cop aquí agafem un camí que, mirant l’Estany Gento surt a la nostra esquerra en direcció nord-oest. Comença perdent una mica d’alçada i de seguida trobem una cruïlla en la que hem de seguir el GR a la dreta. Al cap d’uns 40 minuts trobem unes vies de metall que es dirigeixen a l’esquerra a l’Estany Tort i deixem a la dreta les vies i el camí que es dirigeixen al refugi i que seguirem després.

En pocs minuts arribem a l’Estany Tort que es troba totalment colgat de neu. El paisatge és fantàstic però la gran acumulació de neu ens fa desistir de seguir cap als següents estanys (Mariolo, Cubieso, etc.) i preferim recular una mica per tornar a l’encreuament i agafar el GR 11-20 per arribar-nos fins al refugi Colomina (2410 m.) a fer un mos.

Després de recuperar energies el temps comença a espatllar-se i sembla que s’acosta la turmenta així que decidim tornar abans la cosa no empitjori. Desfem les nostres passes i un cop a l’Estany Gento la nevada ja ens ha enganxat però a partir d’aquí ja només ens resta la part fàcil del camí i la nevada no va a més.

by Joan