Logo cabecera
 
 
 
Usuario Usuario Anónimo

Acceso rápido
Nick
Contraseña
  Acceder  

Acceso clásico
No recuerdo mi contraseña
Recomendado Registrarme. Nuevo usuario
Búsquedas

Buscar una excursión

Búsqueda avanzada

Estadísticas
  • Hoy
    • 15 visitas
    • 28 páginas
  • Totales
    • 896709 visitas
    • 3086908 páginas
  • Excursiones
    • 3936 realizadas

Valid HTML 4.01 Transitional

CSS Válido!

Puigpedròs (2914 m)
Ficha
Imagen portada de la excursión
Fecha 14 de Enero de 2006
Tipo de excursión Alta Montaña
Dificultad , 8 Km., +794m., -794m.
Conseguida Conseguido Sí
Excursión visitada 2101 veces ( 1 esta semana )

Resumen

No vam poder pujar el cotxe fins el refugi de Malniu, la neu ens va trabar a mitja pista, així doncs vam fer més dels 794m d'altitud i més dels 8km que hi ha des del refugi. El que passa per anar a l'hivern...

Crónica

Aquesta sortida va ser organitzada per la gent del Club Excursionista Aresta Nord (de l’Institut de Ciències del Mar). La trobada oficial va ser a l’estació de servei “El Lleó”, a Sallent, a les 7:30, on vàrem trobar l’Alexis, el Marc, el Marcus, el Javi i en Dani. Allí vàrem fer un petit esmorzar abans de sortir cap al Puigpedrós (“nuestro objetivo”). El problema va ser que en entretenir-nos amb l’esmorzar vàrem trobar una mica de cua a la carretera, degut a que en un cert punt de la via, de dos carrils passa a un, i amb tots els esquiadors de cap de setmana…. Per saber com arribar al Puigpedrós mireu la crònica del Darío de l’any 2005, tot i que se li ha de fer una petita correcció on diu que passat el túnel del Cadí anar direcció Puigcerdà (hi hauríem d’afegir que es el segon desviament a Puigcerdà i no el primer) tot i que si agafes el primer també s’hi arriba i no crec que es faci massa volta.

Un cop arribada a la pista que va de Meranges al refugi Malniu, vàrem haver de deixar un dels cotxes, doncs degut a la neu que hi havia acumulada al camí amb aquest primer cotxe no es podia seguir. Llavors els dos esquiadors del grup (el Javi i Dani), més un dels que venia sense raquetes, el Marc, van decidir que ells començaven des de la primera parada. La resta de nosaltres vàrem tirar amunt amb el segon cotxe fins a la tanca que hi ha al mig de la via, que normalment està baixada per prohibir el pas, però en aquest cas no ho estava, tot i que es veia difícil seguir per la pista.

Allí va començar la nostra ascensió, agafant una drecera (no la correcta) que ens va pujar de manera un xic penosa pel mig del bosc fins a mig quilòmetre amunt del refugi Malniu. En realitat, per agafar la correcta drecera calia pujar uns 500 metres per la carretera, que estava nevada, i des d’on sortint del bosc que envoltava la carretera hi ha una esplanada sense gaire vegetació. A mà esquerra surt un camí que en 45 minuts ens deixa al refugi. El camí a més de maco és fàcil, no tant així el que vam agafar esquivant arbres e intentant seguir als components Alexis, Marcus i Marc que ja havien posat la directa. La primera parada va ser a prop del refugi Malniu a les 12:30, on ens vam adonar que anàvem una mica justos de temps i havíem de passar via i pujar rapidet si volíem evitar que se’ns fes de nit.

Així doncs, després de la primera foto de grup, tots amunt! De seguida vàrem perdre la pista als que anaven sense raquetes; els esquiadors seguien més el nostre ritme, però sempre per davant i finalment els raquetistes representants de Rocsandpics, o sigui nosaltres (“caminando sin prisa pero sin pausa”). Del refugi al cim hi ha dues opcions, totes fàcils: pujar directament o fer una volta fins a un coll i des d’allà agafar l’aresta que condueix a la plana abans del cim. Nosaltres vam agafar l’opció més directa que surt per un observatori meteorològic, i cap amunt!!! Els esquiadors anaven fent esses, però els altres agafen la via més directa, pel dret. Déu meu!!! Si que anaven ràpid, no se jo si arribarem nosaltres que anem més a poc a poc... Després de dues pujades, l’última més forta, s’arriba a una esplanada on es pot veure el cim, cosa que ens anima i ens dona força per tirar endavant. Després de passar l’esplanada arriba l’última pujadeta i una de les fortes encara que molt curta, i amb la il•lusió d’estar a un pas de l’objectiu se’m passa volant i en un no res, ja som al cim!!!!

Foto de rigor de tots els que hem arribat. Més fotos pels desconfiats que creien que seria un “fiasco”... aquí ens teniu!!! Però es un “visto y no visto” perquè ja son les 15:30h i hem de baixar que se’ns farà de nit; així doncs, sense poder fer ni un mos, tirem cap avall. La primera baixada decidim fer-la sense raquetes, clavant talons (el primer cop que baixo així amb un parell de relliscades que semblava que queia, però no!!!!!!). Els esquiadors tenen algun que altre problema perquè la neu es de diferents tipus i no n’hi ha massa Així doncs no es fa tan ràpida com pensàvem i no els perdem de vista com hagués passat en bones condicions de neu. Els que anaven sense raquetes baixen corrents i ràpidament els perdem de vista.

Però en el refugi ens trobem, per fer un mos i com que ja se’ns fa de nit decidim baixar per la pista no fos cas ens perdem pel mig del bosc. La baixada per la pista va ser molt pesada, pel cansament, la butllofa que se’m va fer al dit gros del peu... no s’acaba mai. Per fi, girem i el cotxe estava allí!!!! A les 19:15h arribem al cotxe, per fi cap a casa!!!

by Maricel

Participantes

Picos

Otros


VOLVERVOLVER

(C) Rocs&Pics 2017 - Aviso Legal - Mapa Web

Todas las fotos de las crónicas están disponibles en resolución fotográfica bajo demanda expresa al grupo.

Para cualquier consulta escribir a: webmaster@rocsandpics.net

Colabora con nosotros