Diumenge 27/04/08

L'Andreu va demanar de sortir aviat al matí i així ho fem, a les 5:30 h. tothom està a baix esperant l'esmorzar que ens varen prometre de tenir preparat. Desprès de 30 minuts d'espera procedim a fer l'esmorzar i acabem començant a caminar cap als voltants de les 6:30 h.

Tornem a pujar les pales del dia anterior cap els portillons tot i que jo volia provar mes capa al centre del circ, per on acostumen a pujar els esquiadors. Decidim finalment fer-ho per on mes traces hi havia per tal de facilitar l'ascensió als que no portaven raquetes. Quan pontàvem mitja pujada fins al portillón decidim treure les raquetes i pujar amb grampons, ja que les traces eren tantes i l'estat de la neu tant dolent que ni per dins ni per fora podies caminar be amb les raquetes, amb perill de torçar-se un turmell. Arribats al desviament del portillón superior i ja amb la vista posada al cim de la Maladeta seguim pujant, ara ja amb raquetes altre vegada dons hi havia menys traces i es progressava millor. Arribem al peu de la Rimaya aprox. a les 12:30 h. reposem forces i encarem el canal que impressiona vist des de baix. Tornem a trobar gent encordada que fan anar malament a tothom. La por fa estralls.

Com que la Mª Antònia i en Josep no portaven piolet, fan l'ascensió amb bastons, en Josep va ser mes espavilat i li va treure la roseta per tal de poder clavar-los mes fons. La Mª Antònia la faig pujar davant meu per si per peu, però es una noia valent i forat i no va ser necessari el meu possible ajut.

Arribats al cim fem la foto de rigor amb l'alegria del objectiu acomplert i sincerament, encara no em puc creure que la Carme i jo haguem fet els dos cims en un mateix cap de setmana!

EL descens de la Rimaya ja va presentar mes problemes dons a davant de la Carme i de tres nois amb una pinta molt gran de ser uns feres, de fet un d'ells ens va passar corrents al costat mentre fèiem l'últim tram d'ascens fins al cim desprès del canal de la Rimaya, baixava un xicot encordat amb una por terrible i arrossegant el cul per terra que evidentment va esborrar tot vestigi de petjades esglaonades que feien practicable l'ascens i posterior descens del canal. Varem haver de refer els graons de la millor manera possible. Aquí si que per seguretat de la Mª Antònia la vaig ajudar un xic, que d'altra banda crec haguera estat innecessari dons ho va fer molt be.

Arribats a baix ens calcem les raquetes i cap a casa tito. El descens es fa força be amb raquetes ja que la neu no estava tant calenta com el dissabte. Arribem al refugi als voltants de les 16:00 h. recollim, paguem i ens encaminem cap al Pllan de l'Hospital. Finalitzem la jornada als voltants de les 18:30 h. desprès de fer una cerveseta i passar comptes al bar de l Hospital.

by Lobogris