La Carros de Foc és una travessa circular del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Bé, de fet potser seria més exacte dir que és una travessa pel Pallars, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran perquè de fet no totes les etapes es desenvolupen dins del Parc.

La idea de la travessa és visitar els 9 refugis que en formen part, tornant finalment al punt de sortida, i donant l’oportunitat de conèixer bona part de les valls de la zona. Per fer-ho es disposa d’un forfait que es va segellant al pas per cadascun dels refugis. La gràcia està en el fet de que es tracta d’una travessa organitzada de manera que només cal contactar amb l’empresa Carros de Foc que s’encarrega de les reserves als refugis. El premi final, a més de les vivències durant la travessa i la satisfacció personal de completar-la, és una samarreta exclusiva que no es pot comprar i que només aconsegueixen aquells que acaben. Podeu trobar tota la informació a la web de Carros de Foc.

La veritat és que jo feia temps que tenia ganes de conèixer el Parc més en profunditat. De fet de petit, com que estiuejàvem per la zona, visitàvem Sant Maurici gairebé cada any i sempre n’he estat enamorat així que aquest estiu vaig llençar la proposta aviam si algú s’hi apuntava. I la veritat és que de seguida em van respondre l’Alberto, el Lluís i la Maricel així que endavant les atxes.

Generalment les ressenyes diuen que tot el que sigui completar el circuit en menys de 5 dies es pot considerar un itinerari dur i, nosaltres que ho vam fer en 4 i mig ho podem corroborar. Si a més us passa com a nosaltres i no trobeu lloc als refugis que voleu sinó que us heu d’adaptar al que hi ha lliure i dividir el circuit en etapes molt desiguals prepareu-vos a patir. De fet si voleu gaudir de tot el recorregut jo us recomanaria que comptessiu a partir de 6 dies per poder-ho fer amb calma. A més això dóna opció a poder fer algunes ascensions per la zona.

Per cert, nosaltres vam fer el circuit en sentit horari quan la immensa majoria de gent el fa en sentit antihorari. En general això implica fer més desnivell ascendent que descendent en la major part de les etapes i la gran diferència és que no caldrà pujar del Mallafré a Amitges sinó que fareu tot el camí de baixada, però la veritat és que es tracta de l’etapa més fàcil o sigui que jo us recomanaria fer-ho com tothom. A més la major part dels llibres que descriuen l’itinerari ho fan en sentit antihorari de manera que tampoc resulten tan útils.

A continuació us adjunto una petita descripció de cadascuna de les etapes amb algunes fotos per fer dentetes, que vagi de gust!

DILLUNS 24 DE JULIOL

Nosaltres vam triar com a punt de sortida el Refugi de l’Estany Llong. Per arribar-hi vam agafar un taxi a Boí. En teoria els taxis comencen a sortir a les 8 del matí, però després vam descobrir que havent trucat abans podíem haver acordat pujar abans, cosa que ens hagués anat bé tenint en compte la marató que teníem al davant. El taxi et deixa a una caseta, ja dins del Parc, situada a uns 1830 m. Un cop allà iniciem la pujada al refugi (són les 9 del matí). Estem frescos i emocionats i pugem a bon ritme de manera que en 1 hora ja som al refugi (a l’entrada indicava 1h15m) ... com diria ma mare: “ja t’ho trobaràs!!”

Al Refugi Estany Llong recollim el que et proporciona l’organització: un sac llençol per als refugis, un mapa que està força bé i el forfait i en 15 minuts estem llestos per començar la nostra aventura. A més nosaltres portem el GPS del Lluís que farem servir per mirar l’hora si ens despertem a mitja nit ... molt pràctic! Això sí, el guarda ens posa la por al cos dient que si anem a dormir a la Restanca anem justos i que si arribem més enllà de les 19:30 podem perdre la reserva ... comencem bé!!

Etapa 1: Estany Llong (1985 m) – Ventosa i Calvell (2220 m)

Longitud: 9,62 Km. Desnivell pujada: 901 m. Desnivell baixada: 683 m. Temps teòric: entre 4 i 6 h. Temps emprat per nosaltres: 6h10m amb parades i pluja forta la última 1h30m.

És considerada l’etapa més dura, bàsicament per l’ascensió i descens del Coll de Contraix que és un autèntic pedregar. A més en el sentit que la feiem nosaltres implica major ascens que descens. De fet a tot arreu recomana no ajuntar aquesta etapa amb cap altre i nosaltres la vam ajuntar amb la següent, com uns campions!

Per fer l’etapa hem de recular uns 10 minuts per la pista per on hem pujat al refugi i trobarem un camí a mà dreta que creua el riu. L’etapa transcorre primer per terreny suau, resseguint la vora esquerra del torrent que baixa de l’Estany de Contraix, fins que arribem davant de les cascades que cauen de l’Estany. Aleshores comença la pujada forta en ziga-zaga fins arribar a l’Estany de Contraix (2560 m, 2h10m). Des d’allà el camí voreja l’estany per la banda esquerra per una zona totalment pedregosa. Al principi l’ascensió és gradual per acabar enfilant-se en forta pujada el tram final.

Arribem al Coll de Contraix (2720 m, 3h). La veritat és que les vistes són precioses, al davant tenim tota la vall de Collieto amb un rosari de cims al darrera i darrera nostre l’Estany de Contraix. L’única nota negativa la posen els núvols negres que van augmentant.

La baixada és més complicada que la pujada ja que el terreny està més desfet que a l’altra vessant i sobretot el primer tram és força dret. Tota la baixada fins als estanys és un pedregar inacabable i la darrera part és un laberint de grans blocs de granit que cal anar esquivant com millor podem ... els que hagin estat a l’Aneto sabran del que parlo! En la part final del descens comença a ploure i hem de ralentitzar la marxa perquè les pedres humides es tornen molt perilloses. Finalment arribem als Estanys de Collieto (2185 m, unes 4h50m) i la pluja es converteix en un xàfec en tota regla. Malgrat que el camí ja és més fàcil, encara hi ha trams rocosos i davant nostre una noia basca es fot una nata “p’haberse matao”. Malgrat l’aparatositat de la caiguda la noia s’aixeca amb les cames fetes un mapa, però sense cap lesió important ... és el que té ser basca! Al cap d’uns minuts jo intento superar-la amb una relliscada marca de la casa però res, no hi puc competir.

Finalment i després d’una mica més d’una hora de caminar sota el xàfec arribem al Refugi Ventosa i Calvell (2220 m, 6h10m). El refugi és un merder, entrem a la sala primera on es deixen les motxilles per mirar de recuperar-nos una mica de la mullena però està tothom ficat a dintre i no s’hi cap. De tota manera ho tenim clar, hem de menjar abans de continuar i això és el que fem ... després de segellar el forfait és clar. És el nostre 2n segell i com els 8 que queden costin com aquest ho portem clar!

Etapa 2: Ventosa i Calvell (2220 m) – La Restanca (2010 m)

Longitud: 5,97 Km. Desnivell pujada: 298 m. Desnivell baixada: 500 m. Temps teòric: entre 2 i 3h30m. Temps emprat per nosaltres: 3h amb alguna paradeta i les cames cansades.

És una etapa de longitud mitjana on sí sortim beneficiats del fet de fer l’itinerari al revés, però tenint en compte que la forta baixada fins a la Restanca l’hem de fer de pujada l’endemà no guanyem res.

A les 17:00 ens posem en marxa. Hauríem de fer l’etapa en menys de 2h30m per complir amb l’horari d’arribada a la Restanca però ja portem 7 hores de patejada a les cames i em sembla que serà complicat.

L’etapa és bastant planeta. Sortim cap al darrera del refugi i voregem per la dreta un primer estanyol i després l’estany de Travessani. Una mica més endavant trobem l’Estany del Clot que deixem a la dreta. Al cap d’una estona arribem al desguàs de l’Estany de les Mangades que creuem per deixar-lo a la dreta i iniciar la pujada cap al Coll de Crestada. En tota aquesta zona trobem diversos camins i perdem temps intentant descobrir quin és el bo ... com que anem sobrats!! L’ascensió ens porta fins a l’Estany des Monges que deixem a l’esquerra i després trobem la cruïlla del camí que va direcció Colomers ... i pensar que demà hem de tornar a venir fins aquí, és com per quedar-se aquí!

Arribem al Coll de la Crestada (2435 m, 2h). Encara ens queda tota la baixada al refugi o sigui que arribarem tard, esperem que s’apiadin de nosaltres. La baixada des del coll és gradual fins a l’Estanh deth Cap deth Pòrt, que superem per la dreta, però després s’inclina en la forta baixada final fins a la Restanca. Per intentar que ens donguin sopar enviem l’Alberto d’”avanzadilla” i d’aquesta manera es menja ell la bulla per haver arribat tard jejeje

A les 20:00 arribem al Refugi de la Restanca (2010 m, 3h). Afortunadament ens donen de sopar, això sí, sense temps ni per treure’ns les botes! El sopar ens sap a glòria i sopem amb la satisfacció d’haver arribat, però la veritat és que el dia ha estat molt dur: més de 10 hores de camí i un desnivell de +1260m -1125m.

DIMARTS 25 DE JULIOL

Ens espera un altra dia dur. Si bé no tenim cap etapa tan dura com la primera, en tenim 3 que sumades fan una bona tirada. I el més important, caldrà veure com s’han refet les cames!

Etapa 3: La Restanca (2010 m) – Colomèrs (2130 m)

Longitud: 8,07 Km. Desnivell pujada: 669 m. Desnivell baixada: 549 m. Temps teòric: entre 3h i 4h. Temps emprat per nosaltres: 4h25m amb parades.

És una etapa bastant dura perquè és llarga i perquè hem de superar 2 colls. Altre cop fer l’itinerari al revés no ens fa cap favor.

Sortim de la Restanca pel camí del dia anterior i ara hem de fer la forta pujada fins a l’Estanh deth Cap deth Pòrt (2225 m, 35 minuts). El voregem per l’esquerra i seguim desfent el camí fins al Coll de la Crestada (2435 m, 1h50m). Què diferent que és el panorama ara sense núvols i a ple sol, fins i tot uns quants de cavalls pasturen per la zona.

Iniciem el descens per terreny bo i deixem enrera l’encreuament a mà dreta que ens retornaria al Ventosa (nooooor!) fins arribar al davant de l’Estany del Port de Caldes (2h10m). Al darrera ja s’hi veu el Coll que hem de travessar i unes quantes persones que ja estan a dalt i que jo confonc amb creus ... coses de la miopia. L’Estany està uns quants metres per sota nostre i el camí baixa per vorejar-lo per la dreta (grrrr ... baixar perquè si després hem de pujar!). Tan la baixada com la pujada són per bon camí, res a veure amb els trencacames del dia abans i finalment arribem al Port de Caldes (2550 m, 3h). Mentre la vista enrera és de cims força escarpats, al davant nostre la visió és la d’un rosari de llacs envoltats per cims més arrodonits.

Al Port aprofitem per menjar una mica abans d’iniciar el descens cap al primer refugi del dia. La veritat és que el camí no és pas dolent però el descens és bastant llarg (hem de baixar 420m de desnivell) i així com a la pujada no tenia problemes, a la baixada començo a patir, poc a poc vaig sentint un dolor lateral als 2 genolls que no em fa cap gràcia, i encara no hem acabat la primera etapa! I a més tampoc sóc l’únic afectat, l’Alberto també s’ha queixat d’un genoll i ha tirat de RadioSalil ... com diria un amic meu NO-NEM-BÉ!

El descens continua fins a trobar el Llac Mort, que deixem a mà dreta i, després de passar per sota un curiós arbre ja veiem el Llac i el Refugi de Colomèrs i un helicòpter que ve i va transportant material per a la construcció del nou refugi. En el tram final el genoll em falla 2 cops i em començo a preocupar, en fi, què hi farem, s’ha de seguir fins al refugi almenys ... m’enrecordo de les paraules del Juanma “siempre que llegábamos a un refugio parábamos a meternos una Coca-Cola” ... bona idea tu, les penes amb una Coca-Cola gelada sempre són menys penes.

Arribem al Refugi de Colomèrs (2130 m, 4h25m), un rètol adverteix de que no hi ha llum elèctrica i que per tant no hi ha begudes fresques, grrrrrrrrrrr, “mi gozo en un pozo!! De tota manera aprofitem el refugi per dinar-hi i gaudir de les evolucions de l’helicòpter.

Etapa 4: Colomèrs (2130 m) – Saboredo (2310 m)

Longitud: 4,67 Km. Desnivell pujada: 434 m. Desnivell baixada: 269 m. Temps teòric: entre 2h i 3h. Temps emprat per nosaltres: 2h50m amb alguna parada ... i sense aigua!

En teoria és una etapa bastant fàcil perquè és curta (gairebé la meitat que l’anterior) però vés per on que si la fas en el sentit que la fem nosaltres tornes a fer més pujada que baixada ... quina enredada tu! A més la pujada al Coll de Sendrosa per aquesta banda és bastant dura, sobretot si la fas al migdia amb un sol de justícia com la vam fer nosaltres i, molt important, NO HI HA PRÀCTICAMENT AIGUA EN TOTA L’ETAPA!! Crec que no cal que us digui qui van ser els que es van quedar sense aigua a mig camí.

L’itinerari s’inicia creuant la resclosa de Colomèrs i puja un petit collet que tenim al davant anomenat Coret Clòto (30 minuts). Des d’aquí dalt veiem el Llac Cloto de Baish (un llac preciós amb una roca al mig) i el Tuc Gran de Sendrosa (2706 m). El Coll queda amagat al darrera. A partir d’aquí el camí baixa fins al llac (ple de vegetació) que vorejarem per l’esquerra i continua amb contínues pujades i baixades sense que sembli que arribi la pujada definitiva al coll. Però quan arriba la pujada Déu n’hi do! Són les 2 del migdia, cau un sol de justícia, devem estar gairebé a 30 graus i no hi ha rastre d’aigua per enlloc. De fet la pujada es fa tan dura que ni ens entrentenim a fer fotos. Per descomptat no cal dir que a la pujada l’Alberto i jo (que anem xuclant del Camel-Bak) ens fulminem les reserves d’aigua, no com el Lluís i la Maricel que pràcticament no beuen ... tindrà alguna cosa a veure amb el pes corporal? En fi, no entrem en terrenys escabrosos.

Deshidratats per fi arribem al Coth deth Tuc Gran de Sendrosa (2445 m, 2h). A partir d’aquí el camí comença a baixar i atenció perquè resulta relativament fàcil perdre la traça del camí (o com a mínim ho va ser per nosaltres que hi tenim la mà trencada), però si afineu la vista ja podeu veure el refugi de Saboredo al vostre davant. Hmmmm, la meva boca ja gairebé assaboreix la Coca-Cola gelada, la cosa ja està feta, el refugi ja està a la vista. Arribem fins al Llac de Baish (2270 m), que deixem a la dreta i encarem la darrera pujada fins al Refugi de Saboredo (2310 m, 2h50m) ... perquè no l’han posat aquí baix mateix?

Però no, no tenen begudes fresques perquè l’helicòpter les acaba de portar!!!! Buaaa, snif, snif, però com pot ser tanta mala sort. És igual, després de tanta calor me la foto calenta i a córrer. Clar que potser hauria sortit guanyant conformant-me amb aigua vist el preu. Això sí, el cel ja torna a amenaçar pluja com l’anterior tarda.

Etapa 5: Saboredo (2310 m) – Amitges (2380 m)

Longitud: 4,79 Km. Desnivell pujada: 369 m. Desnivell baixada: 294 m. Temps teòric: entre 2h i 3h. Temps emprat per nosaltres: 2h25m amb pluja a la part final.

Etapa força fàcil, que no és gaire llarga i que tampoc té massa desnivell però, a que ho endevineu? Si la fas sentit horari vés per on que hi ha més pujada que baixada, com sempre! La veritat és que hauria estat un passeig si no fos perquè al Port de Ratera se’ns va a posar a ploure i, el que es pitjor, a tronar espectacularment així que la primera part del descens la vam fer bastant ràpids.

Sortim de Saboredo a les 16:20 en direcció al Lac deth Miei que deixem a la nostra dreta. Després del llac el camí té un tram de pujada, un cop passat el Lac deth Naut, però res de l’altre món comparat amb anteriors etapes. Al cap i a la fi només hem de guanyar 285 m. fins el coll. Comencen a caure gotes i entre que si s’anima o no s’anima parem a posar-nos l’equip de pluja. Quin gran paio Murphy, va ser perdre els 5 minuts de tapar-se i posar la funda a la motxilla i parar de ploure. Però com que el cel segueix tapat aguantem fins el Port de Ratera d’Espot (2595 m, 1h15m). Un cop allà ens treiem de sobre jaquetes, pantalons impermeables, etc.

Alleugerits de roba iniciem el descens i, mira que és catxondo el Murphy aquest, es torna a posar a ploure, i aquest cop en sèrio. I el pitjor no és això, el pitjor és que es posa a tronar “a saco”, cosa que quan estàs dalt d’un coll pelat d’arbres i amb 2 bastons metàl•lics a les mans no fa cap gràcia perquè et pares a pensar: “i a on poden caure els llamps aquí si ni hi ha arbres, ni hi ha pals, ni res, només 4 penjats per aquí ... en fi. La veritat és que amb la companyia dels llamps i trons fem bastanta via de baixada i de seguida comencem a veure l’Estany de la Munyidera i l’Estany dels Barbs que estan just al darrera del refugi, sembla que avui sí que arribarem a una hora raonable al refugi. La pluja afluixa i els trons ens abandonen cosa que ens tranquilitza i fins i tot fem la darrera part del camí (que creua entre mig dels 2 llacs) amb un tímid sol que treu el cap ... ja se sap que després de la tempesta ve la calma!

Finalment arribem al Refugi d’Amitges (2380 m, 2h25m). Són les 18:45 i com que ens toca el segon torn de sopar encara tenim temps de fer una dutxeta. I això sí, el sopar el rematem amb una birreta fresqueta per resarcir-nos dels refrescos calents.

DIMECRES 26 DE JULIOL

Ens aixequem animats, en 2 dies ja hem fet més de la meitat del recorregut (5 de les 9 etapes) i a més se suposa que les més dures, de manera que avui ja ho veiem tot molt més clar. I per acabar-ho d’adobar la primera etapa del dia es una passejada (tot baixada!) fins a l’Estany de Sant Maurici i el refugi Ernest Mallafré. De tota manera no tot seran flors i violes i la part final de la pujada fins al Coll de Monestero és força dura, especialment a 30 graus com ens va tocar tornar a pujar a nosaltres.

Etapa 6: Amitges (2380 m) – Ernest Mallafré (1950 m)

Longitud: 3,72 Km. Desnivell pujada: 17 m. Desnivell baixada: 466 m. Temps teòric: entre 1h i 2h. Temps emprat per nosaltres: 2h, entetenint-nos a la cascada (però sense comptar els 30 minuts del Mirador de l'Estany)

És l’etapa més fàcil de tot el recorregut, ja sigui de pujada o de baixada, ja que és la més curta i tota l’estona se segueix una pista ... encara que la primera part de la baixada des d’Amitges està plena de pedres i és bastant incòmode. Per fi fer l’itinerari al revés ens fa un favor ... encara que només teòricament perquè els castigats genolls pateixen a la baixada.

Sortim d’Amitges, després de fer un darrer cop d'ull a les precioses agulles d'Amitges, per la pista que baixa cap a l’Estany de Sant Maurici. El primer tram és bastant inclinat i ple de pedres cosa que resulta una mica incòmode. Els meus genolls, que van acabar superant el dia d’ahir, comencen a patir ja en la primera baixada.

Primer arribem al petit Estany de la Cabana (2200 m, 30 minuts) que deixem a mà esquerra i seguim el descens fins a trobar una cruïlla (2165 m, 40 minuts) d’on surt el camí que es dirigeix al Portarró d’Espot. Com que aquest mateix camí ens porta en 10 minuts al mirador de l’Estany i ens hem pres el dia de tranquis decidim anar fins al mirador. Gaudim de les vistes i tornem al camí després d’haver “perdut“ 30 minuts

Després de la cruïlla tenim al davant l’Estany de Ratera (2150 m, 45 minuts). La pista planeja pels voltants i baixa lleument fins arribar a un pont de fusta des d’on s’inicia el descens més acusat. Poc després del pont trobem un indicador a mà dreta a la “Cascada de Ratera” que ignorem (sempre m’ha fet la impressió que el camí no es veu clar per aquí) i continuem baixant fins a trobar un altre indicador a la Cascada més avall (55 minuts). Agafem aquest caminet que baixa fins a la Cascada de Ratera (1h10m) per zona boscosa i segueix baixant fins arribar a l’Estany de Sant Maurici que voregem deixant-lo a mà dreta. Un cop a la capçalera de l’Estany (1h50m) ja només resta seguir per la pista i desviar-nos a la dreta per arribar al Refugi Ernest Mallafré (1950m, 2h).

Etapa 7: Ernest Mallafré (1950 m) – Josep M. Blanc (2350 m)

Longitud: 8,14 Km. Desnivell pujada: 928 m. Desnivell baixada: 514 m. Temps teòric: entre 3h i 5h. Temps emprat per nosaltres: 5h15m amb alguna parada, però sense comptar la parada al Coll

És una etapa dureta, especialment la darrera part de la pujada al Coll de Monestero (que es troba per sobre dels 2700 m) amb forta pendent i per terreny molt desfet i a més força llarga. En compensació la primera part fins a l’Estany del Monestero és de les més maques, amb rierols d’aigua clara que es creuen per petits ponts de fusta. Això sí, com de costum seria millor fer-la en sentit contrari, tot i que llavors la baixada del Coll seria trencacames.

Sortim del refugi pel camí que hi ha al darrera i trobem les indicacions a Monestero sense complicacions. Hi ha un primer tram de pujada pel bosc fins que en sortim i el camí es torna més planer. Al cap de poc trobem la zona dels fangassars on hi ha passarel•les de fusta per anar creuant el riu (35 minuts). Tornem a passar al cantó dret del riu i seguim avançant per la vall, amb la silueta del Peguera sobresortint al fons, i acabem trobant una zona de blocs de granit. L’Estany de Monestero és just a sobre (2172 m, 1h15m).

Voregem l’Estany per la banda dreta i passem per una zona de vegetació espessa fins que arribem a un indicador del Coll de Monestero i del de Peguera (1h40m). Aquí el camí gira decididament a l’esquerra per anar a buscar la pujada cap al Coll. Al cap d’una estona trobem el desviament al Coll de Peguera (2h15m) que deixem a mà dreta. El primer tram de pujada és per un camí que, malgrat que cal superar algunes roques, no està malament i després de la pujada forta arribem a una zona on la pujada es fa més gradual (2h40m). Això fa que ens confiem i l’Alberto pronuncïi una de les frases mítiques de la ruta: “Aquest Coll sí que m’agrada i no allò d’ahir (el Coll de Sendrosa)” ... cagada!! Després d’aquesta frase realment visionària la pujada es torna a empinar i primer ve una zona de grans blocs de pedra (un clàssic) i després un terreny sorrenc i descompost on fas dues passes i en retrocedeixes una. De fet és molt important intentar mantenir-se a la traça del davant perquè si te’n surts (com tots vam fer en un moment o altre) passes a fer 2 passes endavant i retrocedir-ne 3. I alerta, el tram final és força inclinat i et pots arribar a sentir molt inestable en mig de la sorra intentant buscar algun lloc fiable on posar els peus.

Per descomptat si hi ha una cosa en la que no fallem és en els horaris, estem fent la pitjor part de l’etapa a les 3 de la tarda amb un sol de justícia, el nostre timing és perfecte!

A empentes i rodolons (millor dit relliscades) finalment ens plantem al Coll de Monestero (2715 m, 3h10m). Dalt del Coll dinem però no hi ha una punyetera ombra i acabem totalment torrats. Curiosament ningú comenta res de pujar al Monestero, que total són 35 minuts, però no “está el horno para bollos” i això de “horno” mai millor dit.

La baixada ja és una altra història i el camí (al principi) és bo. Deixem l’Estany Gran de Peguera a la dreta (2581 m, 3h30m), trobem un altre llac i arribem a una cruïlla. A partir d’aquest moment seguim el GR 11.20. Voregem l’Estany de la Llastra per la dreta i també el de la Coveta i arribem a una mena de balcó (4h45m) des d’on ja veiem l’Estany Tort de Peguera i el refugi al bell mig, l’ubicació del refugi és fantàstica, però la baixada cap al llac des d’aquest balcó és infame, contínuament cal ajudar-se de les mans ... i això és un GR? Un cop a baix passem la resclosa de l’Estany Negre i AQUÍ ÉS MOLT IMPORTANT NO EQUIVOCAR-SE!! Just al davant de la resclosa el camí continua força trepitjat (suposo que trepitjat per tots aquells talosos com nosaltres que s’han equivocat) però no, s’ha de seguir per un camí molt menys evident indicat per unes marques de GR tapades per la vegetació. Total, l’Alberto i jo ens fiquem en un embolat impressionant i acabem fent d’Spiderman per unes roques sobre el llac i veient com som incapaços d’arribar al refugi que el veiem a 100 m de nosaltres mentre el Lluís i la Maricel ja són a la vora del llac amb els peus en remull. Ens venen ganes de tirar-nos al llac i anar nedant!!

Al final, no sé com, aconseguim arribar al Refugi Josep M. Blanc (5h15m) i aquí sí que no ho perdonem: bany al llac o dutxa i cervesetes gelades, això és vida!

DIJOUS 27 DE JULIOL

El dia d’avui és un dia “tonto”, fruit de la poca disponibilitat de refugis que havia quan ho vam buscar. Podíem haver-lo ajuntat amb l’etapa següent per enllestir en 4 dies però vam preferir agafar la reserva que ens oferien per 2 motius: per evitar acabar arribant a Barcelona a les tantes i per aprofitar per fer algun cim ... i avui el “mític” Peguera ens agafava de camí. La veritat és que tenim la sensació que això ja està fet i el pitjor ja ha passat.

Etapa 8: – Josep M. Blanc (2350 m) – Colomina (2410 m)

Longitud: 6,74 Km. Desnivell pujada: 459 m. Desnivell baixada: 359 m. Temps teòric: entre 2h i 4h. Temps emprat per nosaltres: 4h20m amb parades i amb el cansanci afegit del Peguera

L’etapa no és curta però els desnivells són força assequibles i la pujada al Coll de Saburó no és tan dura com les anteriors. Això sí, el tema de que altre cop haguem de pujar més que no pas baixar comença a mosquejar!

Després del ritual diari de preparar els peus, iniciem la marxa. La primera part del camí consisteix a desfer el camí del dia abans cosa que ens permet adonar-nos on vam ficar la gamba l’Alberto i jo ... qui havia de veure aquelles marques tapades per la vegetació! Altre cop pugem fins el balcó per terreny incòmode i voregem els estanys del dia anterior fins arribar a la cruïlla on agafem en direcció al refugi Colomina. Comença la pujada i voregem l’Estany del Cap de Port (2505 m, 1h35m) per la dreta en direcció al Coll de Saburó. La pujada és bona i en poca estona estem dalt del Coll de Saburó (2640 m, 1h55m). Aprofitem per picar alguna cosa i deliberar, hi ha unanimitat: hem d’aprofitar que anem bastant frescos i el pròxim objectiu és el Peguera.

El descens del Coll també és fàcil fins a l’Estany de Saburó (2530 m, 2h35m). El voregem per l’esquerra fins a trobar la resclosa que queda molt més amunt del nivell de l’aigua actual. Ja tenim davant l’Estany de Mar i estem envoltats per les vaques que pasturen tranquil•lament, què bucòlic! Però aquí és relativament fàcil perdre el camí. Si anem cap al Peguera hem de buscar un indicador al Coll de Peguera per seguir cap a la dreta. Si anem cap al refugi Colomina hem de buscar més a l’esquerra el curiós Pas de l’Ós, una forta baixada amb esglaons tallats que ens porta fins a l’alçada de l'Estany de Mar, que voregem per la dreta.

Nosaltres primer pugem al Peguera (vegeu la crònica del Peguera) i després seguim amb l’itinerari normal que a partir d’aquí ja no té més complicació fins arribar al Refugi Colomina (2410 m, 4h20m).

DIVENDRES 28 DE JULIOL

El nostre últim dia és com l’última etapa del tour, una passejada triomfal fins a la meta (això sí, sense anar dopats, és clar). De fet ja hem visitat tots els refugis i l’únic que resta és tornar al refugi de sortida, recollir la nostra ben guanyada samarreta i anar a buscar el cotxe per tornar cap a caseta.

Etapa 9: Colomina (2410 m) – Estany Llong (1985 m)

Longitud: 10,17 Km. Desnivell pujada: 370 m. Desnivell baixada: 789 m. Temps teòric: entre 4h i 6h. Temps emprat per nosaltres: 4h40m sense comptar la parada al Coll

De fet és l’etapa més llarga, però el camí és bo i per fi hem de baixar tot el que havíem pujat de més la resta de dies. A més amb l’entrenament d’aquests dies i les ganes d’acabar fem la darrera etapa com motos!

Sortim del Refugi Colomina i la primera part de l’itinerari transcorre per unes antigues vies de vagoneta en direcció a l’enorme Estany Tort que voregem per l’esquerra (30 minuts) fins arribar a la resclosa de l’Estany Mariolo que té una petita caseta a la seva base (2290 m, 1h20m). Hem avançat força ràpid en terreny bastant pla.

Després de creuar la resclosa ens dirigim cap a l’Estany de Cubieso (2350 m, 1h35m). L’estany el voregem per l’esquerra i al final comença la pujada al coll del dia. La pujada no és molt dura i en poca estona més ja ens plantem a la Collada de Dellui (2550 m, 2h25m). Aquí fem la típica paradeta recuperadora de cada coll i una simpàtica parella malaguenya ens informa de que només ens falta una horeta fins a l’Estany Llong, encara que ells han trigat gairebé 3 hores pq estan fent la ruta de “marujeo” ... clar que potser ho han dit perquè ens han vist catxes ... pobres! En fi, per sort els meus companys ja s’han après la meva màxima: quan preguntis a la muntanya mai t’acabis de creure el que et diuen, els temps sempre són moooooooolt relatius!

Altre cop menyspreem l’opció de fer un cim, el Dellui que ens queda a 40 minuts. No estem per tonteries (o marujeos), l’objectiu és l’Estany Llong així que al cap de poc iniciem el descens. Al fons de la vall ja s’aprecia l’Estany de Dellui i a partir d’aquest punt ja tot és descens, s’ha acabat pujar! El camí és bo (si no fos per algunes pedretes despistades que se'ns colen a les botes) i fem bastanta via fins arribar l’Estany de Dellui (2335 m, 3h). Després de l’Estany el camí creua una gran pedrera (una més, ja no ve d’aquí) i una segona fins a endinsar-se en una zona més boscosa. Estem perdent alçada i es nota. El camí segueix pla durant força estona, amb vistes de la pista que puja de Boí i de l’Estany de Llebreta (3h20m). A partir d’aquí s’inicia el descens final on ja la relaxació s’estèn i ens entretenim en la fotografia naturalista: uns amb la flora, uns altres amb la fauna i uns altres ... bé, jutjeu vosaltres mateixos.

Finalment arriba el moment esperat, emergeix entre els arbres la visió del refugi. Hem arribat al Refugi Estany Llong (1985 m, 4h40m) i hem completat el circuit!! És l’hora de rebre els darrers segells i recollir les nostres ben guanyades samarretes ... ep, i de dinar, que això també és important!

Ha estat dur, però ha valgut la pena!!

En total han estat uns 62 Km de longitud i un total de 8846 m. de desnivell acumulat (+4423 i -4423)

by Joan (fotos: Joan, Alberto & Lluís)