Canal dels Isards, el Cadí més salvatge.

Un cap de setmana meteorològicament inestable no és el millor moment per a descobrir indrets salvatges, però les experiències viscudes en fer-ho resulten molt intenses. Els habituals companys d'aventures, la Sílvia i l'Oriol, no es fan enrera així com així si hi ha alguna possibilitat de gaudir de la muntanya, i per tan decidim intentar la sortida. A les 4:30 h sortim de Terrassa i ens dirigim cap a Adraèn, poble situat a l'extrem occidental de la serra del Cadí, a l'Alt Urgell.

Tenim sort i la pista que des del poble arriba a la ermita de Sant Salvador està neta de neu. En aquest punt comencem a caminar per la mateixa pista.

A la pista que flanqueja el Cap de la Fesa pel nord s'hi acumula gran quantitat de neu, més de la que hi ha al bosc, com sol passar en la majoria de pistes.

Després d'un llarg flanqueig per la pista, arribem a un revolt cap al nord on aquesta sembla que comença un lleuger descens.

En aquest punt hi ha un torrent que més amunt serà la canal dels Isards. El primer tram consisteix en un torrent emboscat interromput per una sèrie de ressalts rocosos, que desafortunadament no estan glaçats. Ens toca fer mixte.

Més amunt el bosc va desapareixent i el terreny passa a ser més abrupte, amb ressalts més acanalats i pales de neu més amples a troços. A la part superior ascendim per un vessant més obert, però el mal temps ja no ens deixa veure massa cosa.

Arribats al Cap de la Fesa, el Cadí finalitza i davalla en forma de lloms emboscats. Baixem cap a l'oest i després nordoest. La nevada, la boira i el bosc ens obliguen a utilitzar mapa i bruixola, i sobretot intuició; endemés, la gran quantitat de neu acumulada en aquest vessant fa la progressió molt fatigosa. Constantment hem de prendre decisions: més a la dreta, més a l'esquerra, descendim ja cap al nord, hi haurà cinglera més avall, continuem cap a l'oest ...

Arribem finalment a la zona anomenada el Pradell i trobem la pista que de la carretera d'Adraèn puja al Cap de la Fesa. Tot i que no era la nostra intenció, la prenem, doncs és la única referència que tenim per saber on som. Anem baixant per neu fonda a troços, molt cansats ja, i temo que anirem a parar a la carretera i haurem de pujar tota la pista fins a Sant Salvador amb la nit a sobre!

Afortunadament, trobem el prc que marca el mapa i que no trobavem, i que ben senyalitzat, ens dirigeix al punt on hem iniciat l'excursió.

La descoberta d'aquesta zona ha estat intensa, tan per les condicions que hem trobat com per la solitud de l'indret, i sobretot per l'esforç i les dificultats compartides amb els magnífics companys.

by Sergi C