Anem cap a la famosa i bonica muntanya Pedraforca!!!! Agafem el cotxe i anem de camí cap allí. Per sorpresa nostre, pel camí comença a ploure...... mecaxis la mar!!!!! Així que arribem a l'últim poble, Saldes, i decidim parar a esmorzar. Alguns es demanen uns entrepans, mmmm.... quina bona pinta tenien i que grans que eren! Mentre mengem veiem passar alguns plats de mongetes i botifarres.....que se'ns queden gravades al cap. Però ja estàvem acabant i havia deixat de ploure, així que decidim intentar fer el cim, tot i que la muntanya estava un xic tapada pels núvols, però ja que som aquí, esperit Rocs&Pics!. Arribem al pàrking amb bones vistes, i allí fem la foto de principi d’excursió.

Comencem a pujar per la pista fins al refugi i des d’allí ja comença la pujadeta, entre el bosc amb un camí més estret i un recorregut més acollidor, fent alguna parada entretinguda. Pel camí, al Miquel Àngel se li estripa el pantaló, però decideix seguir una mica més. També pel camí, i en una parada, ens posem a parlar pels walkis d'en Darío que no van gens malament. En aquest moment, el Miquel Àngel es trobava un xic cansat i pensava tornar enrera, però el Darío l’aconsegueix convèncer d'arribar fins al coll. En aquesta parada, coneixem un grup d'homes, on un d’ells, que porta una gorra que posa Kimi (Raikonen) queda batejat com a tal: Kimi. Seguim pujant amb esforç però bon humor i ens anem creuant amb els nostres amics el Kimi and company. Pel camí trobem un altre grup on un dels nois no para de cridar i com que hi ha una grimpada, nosaltres i el grup del Kimi decidim que millor deixar-los passar i parem una estoneta per no trobar-nos-els a la grimpada, no fos cas ens tirin alguna pedra.

Un cop hem fet un mos, també, parlem entre nosaltres i com que estava ennuvolat, en Darío que estava constipat, i en Miquel Àngel, que havia d'anar a Andorra, decideixen tornar enrera. Els demés decidim tirar amunt! Cap a la grimpada! Passem la grimpada amb algun que altre inconvenient perquè havia plogut, però per sort allà dalt les pedres s'assequen ràpid i no ens vam trobar masses problemes. Finalment arribem a dalt amb la mala sort que la boira no s'ha escampat i no es veu res de res. Això sí, al cim trobem algun escrit dedicat a algú i un petit pessebre molt original.

Després de menjar l’entrepà de rigor en el cim, i fer petar la xerrada amb els del grup del Kimi, decidim que es hora de baixar, perquè no sembla que el temps vagi a millorar i tenim a en Darío que ens està esperant. Els walkis van molt bé i tot i que mentre passàvem pel bosc no ens podíem comunicar amb ell, un cop arribats al cim si ho vam poder fer. I ara comença la diversió, baixant la tartera amb alguna que altre caiguda i mes d'un morat al cul, amb alguna però sobretot amb bon humor. Pel camí de baixada trobem alguna clapa de neu fàcil de superar. Sembla ser que mentre baixem el temps millora i cap al final podem entreveure alguna cosa del paisatge entre núvols. Ja arribem a baix de tot sencers però amb alguna que altra esgarrapada.

Comencem el camí tranquil que rodeja la muntanya i ens deixarà altre cop a on teníem el cotxe. Al refugi hi ha una font on omplim les ampolles (un record d'aigua de muntanya per emportar-se a casa no va gens malament) i anem cap al pàrking. Allí trobem a en Darío, i com que teníem gravades les mongetes del matí, anem de cap al bar a menjar-ne (alguns de nosaltres). Aquelles mongetes no només tenien bona pinta, sinó que estaven molt bones.

Finalment, agafem el cotxe i cap a caseta a descansar.

by Maricel