Aquests 3 cims es troben a la Vall de Tena, al Pirineude Osca, per sobre de les instal·lacions d'esquí de Formigal. En aquestazona hi trobarem els bonics ibons d'Anayet, i també tindrem unes bonesvistes, un cop arribem als cims que pretenem fer, de la Canal d'Izás,Pala d'Ip, Midi d'Ossau (uns dels nostres propers objectius en aquest mes),Infiernos, Aspe, Balaitus, i pic d'Àneu, entre altres...

La pujada al Pic Anayet es pot fer pujant per la Canal Roya,des de Canfranc, i també des de Formigal, just abans d'arribar al Portalet(frontera amb França). La primera opció és una travessa més llarga que lasegona, serien més o menys unes 5h de pujada. Nosaltres vàrem agafar lasegona opció, a on amb una pujada sense presses, ens plantem a dalt del cim enunes 3h.

El Dijous anterior, jo mateix em vaig encarregar de fer unparell de reserves a l'alberg Foratata, que es troba en el petit poble de Sallent de Gàllego, perfer nit allà el Divendres, i fer l'ascenció el Dissabte.

La ruta en cotxe recomanada perwww.viamichelin.es, és la següent: Terrassa-Manresaper la C55, continuar per la C25 (l'eix transversal) per arribar a enllaçarla A2, que ens portarà a Lleida, a on agafarem la N-240 que ens farà passar pelcostat de Monzón, Barbastro i fins a Osca. Aquí, agafarem la N-330, en direccióa Jaca, i uns 15 km abans d'arribar a Jaca, ja trobarem el desviament cap aBiescas, que hem d'agafar. Seguirem aquesta carretera (A139) cap a Sallent deGàllego, no hi ha pèrdua.

A falta de 3 km per arribar al Portalet, hi ha una carretera a mà esquerra,que puja al pàrking de les estacions d'esquí de Formigal de la zona de la Mina.La zona a on comença aquesta carretera que puja al pàrking, li diuen el Corralde les Mules.

Les estacions d'esquí de la zona de la Mina estan en construcció, perquè estanfent una ampliació, i en el moment d'anar nosaltres, aquesta carretera estavatallada al trànsit, per perill de voladures. Així doncs, la nostra aventuracomençadeixant el cotxe a l'inici d'aquesta carretera, a les 8h a.m.Comencem a caminarseguint la carretereta, i de seguida ens trobem undesviament obligatori,a màesquerra, per poder anar a enllaçar amb el GR-11. Abans de les obres, hauriemd'haver pogut avançar una mica més aquesta carretera del pàrking, que es diuaparcament de Culivillas, i desviar-nos abans d'arribar-hi,a mà dreta, per anar a buscar el GR-11, que puja pel barranc de Culivillas.Així doncs, aquest desviament ens farà donar una "petita" volta, per la bandaesquerra de les estacions d'esquí, tot rodejant-les, amb unatanca electrificadaque em va recordar d'una manera poc amistosa q no es podia passar,per poder arribar al senderdel GR-11, i continuar pel barranc en qüestió.

Un cop superada la base delsremontaments de l'estació d'esquí, hem de continuar el GR-11 a mà dreta, o sigui,en direcció Oest, pel ben mig delbarranc de Culivillas,fins arribar al coll que ens dóna accés a una gran esplanada, a on romanen,ja sigui estiu o hivern, els ibons d'Anayet. Aquesta pujada és suau alcomençament, fins arribar a un plà (cota 1800m), i al circ (cota 1880m)dominat per la Punta de la Garganta, al nord, i pel Pic de Culivillas, al sud.Després, la pujada es fa una mica més rabiosa (hauríeu de veurela caraque fèiael Jotas :-), encara que és un tram ben curtet, fins arribar al plà dels ibonsAnayet (cota 2230m).Deixant enrere aquest barranc,ens trobem al davant amb aquestamfiteatre,que està vigilat, contínuament, pels PicArroyeras, al sud, i els Vèrtex Anayet i Pic Anayet, a l'oest. Al Nord, enstrobem el Canal Roya, que haríem de seguir per anar a petar a Canfranc. Mirant al Nordno podem deixar d'admirar el magníficMidi d'Ossau, i li diem:"ens veiem d'aquí 3 setmanes, Midi".

En aquest replà, a peus d'un dels ibons Anayet, amb la imponent presènciadelpic Anayet,ens parem a descansar i amenjar una miqueta,la salut és elprimer. Després de dinar, tampoc podem deixar escapar la temptació dedeixar un moment les motxiles,per anar a fer una passejadetacap al Nord,vorejant l'ibón,i fer una ullada a laCanal Roya.

En acabar el nostre excelent habituallament, ens dirigim sense possibilitatd'error en la orientació,cap al collque hi ha al mig del Vèrtex Anayet i delPic Anayet. Diuen les llegendes muntanyenques, que hem de ser una micacautelosos seguint aquest sender, quan hi ha boira, o en les proximitats de lanit, perquè hi ha perill de pèrdua; però en el nostre cas, serien les10:30h a.m.,la visió era molt bona,ifins i tot,no cal ni seguir el camí marcat,perquè es veu perfectament el final del mateix.Aquesta zona dels ibons, a part dels bonics colors verds ivermells que ens ofereix, i de l'ausència de corrents d'aire amb la que ensallotja, es fa més graciosa, encara, per la constant presència d'unesmarmotesuna mica xafarderes, que acompanyen la nostre passejada tranquila, sense deixaren cap moment de guardar les distàncies, és clar.

La pujada al coll no te més secrets que pujar per lessiga saguespròpies del sender, i seguint en tot moment, les marques del GR.Un cop hem pujat alColl dels Anayet(cota 2404m), observem breument lesbones vistes que ens ofereix de la vall de Canfranc, i ens dirigim, a la nostradreta, al Pic Anayet. Hi ha dos possibilitats d'arribar a l'últim resalt delPic: continuar la línia de la cresta, i fer cota per unes terrasses de pedravermella que fan de mirador als ibons Anayet, o evitar la cresta, vorejant-laper la nostra esquerra, per un camí de pedra petita, i acabar pujant per unapetita ximenèia, fins arribar al mateix lloc que arribem per l'altra opció.Nosaltres, vàrem seguir aquesta segona opció de pujada, i de baixada, vamprovar les terrasses. Ja hem arribat a la última pujada, on un mur de pedraferma i molt inclinada, grau I+, d'uns 30 metres de llarg, ens explica ambclaredat el per què de la instal·lació d'unasirga(cable metàl·lic) en aquesttram. Aquesta sirga, però, no està totalment operativa, actualment, perquèla primera fixació que ens trobem no és segura: està aguantada delicadamentper unes pedres, que encara que tenen un pes considerable, no aguantarien lacaiguda del pes d'una persona. Els últims metres d'aquest cable, però, sí quesemblen segurs, perquè l'altra punta està ben fixadaamb els bisos necessaris.Passem,vigilant molt,i poc a poc,aquest tram difícil,i ja estem a tocar,uns metres més,i jahem fet el cim!(11:30h a.m.). Aquí fa bastant aire, però ens mereixem un descanset, iens parem a contemplar una mica l'espectacle. Ens esforcem una mica, idirigim la nostra visió cap a la Pica d'Estats, a on els nostres companysde grup ens van dir que acamparien, però no els arribem a veure. Potser ésque encara no han fet el cim, o potser és que estan massa lluny... literalment.Ara toca concentrar-se en els nostres següents objectius més propers:vèrtex i aresta-cordillera-cresta.

Amb l'excepció deltram txungu,més difícil encaraen la baixada (però persort el primer tram de la sirga fa bé la seva funció: treure la por), arribemal Vèrtex Anayet sense problemes, i només una micacansats(m'agrada especialment aquesta foto perquè el chencho no va posar la cara expressament)per lapujadeta. Aquestapujada al Vèrtex geodèsic no presenta cap mena de complicació, el camí es veuclarament, no hi ha vies alternatives, no hi ha cresta, i l'únic que s'ha defer és anar posant un peu darrera l'altre, fins arribar adalt. La vista desd'aquí també és impressionant.

Com que tenim tot el dia, i encara és d'hora, fem un bon àpet, aquest seriael nostre segon bon àpet, descansem una mica, i decidim seguir lacresta-aresta-cordilleraque uneix el Vèrtex Anayet amb el Pic Arroyeras, iculminar amb aquest tercer cim, un dia molt agraït climàticament parlant, ide reconeixement d'una zona que a mi em va semblar magnífica, sobretot pelsseus paratges.

Elcamícap al tercer cim, no te secrets. La cordillera d'arestes, i petitescrestes, assolint i vorejantpetits "cims", és unabona passejada, una mica llarga,però plena de sorpreses, com la visió d'algunsvoltorsque descansen en aquestspetits resalts. Sense probles, i després d'una bona estona, vorejant per aquestlímit de l'amfiteatre dels ibons Anayet, arribem a laúltima pujada de la nostraexcursió: el Pic Arroyeras. Aquestapujadaja ens costa més, hem d'anar parant,a estones, son ja unes quantes hores d'excursió, fent pujades i baixades, algunesmés petites, algunes més costoses. En l'ascenció al cim, aquest cop, també ésimpossible perdre's, no hi ha cresta, la via és única, una pujada llisa i ample,que ens porta de cap al cim, amb un fort pendent d'uns 45 graus.Arribem al cim!,per fi.

De la baixadano tinc gaires referències fotogràfiques... m'haureu de perdonar... la baixada que vàremfer la podria descriure com... "desbandada"!! Sense donar-me temps a descansar,i quan m'hi vaig adonar, el Joanja estava baixantla pendent del Pic Arroyeras;anava depresa, i dèia coses com... "festa a Barbastro", "ens esperen"... carai!quines presses!!... Així doncs, amb aquestes ganes de tornar al cotxe, labaixada va ser: baixar d'aquest tercer Pic, fins a l'esplanada dels ibons, peruna tartera molt divertida, en la que no es pot anar gaire poc a poc, i sensevoler perdre ni un segon, vàrem continuar baixant pel primer barranc que ensvam trobar, un de petit que transcorre paral·lel al ja conegut de Culivilles,i que arriba amb una mica de diagonal al circ que ja haviem comentat, de cota1880m. Tampoc vàrem fer la volta per sobre de les pistes d'esquí, i vam atravessarles pistes, en obres, fent cas omís al perill de les voladures, però observantamb claredat l'ausència de personal i de moviment de màquines; eren aprop deles 16h, i tothom ja havia plegat. A nosaltres també ens quedava poc temps defeina.

Per fi, l'arribada al cotxe, i directes cap a... Barbastro,ara ho entenc: son les festes majors! i el Joan, fill d'Aragonesos, i amb arrelsa Pozán de Vero, no es pot permetre el luxe de perdre-se-les.

Fi.

Temps total estimat: 3h de pujada al Pic Anayet, 8h en el total de l'excursió.

by Lluís