Tossa Plana de Lles

Ens aixequem per esmorzar a les 8,30, no us penseu que som uns mandrosos es que no el donàvem abans i tampoc feia falta. El cel era d’un blau intens i es preveia un dia totalment primaveral. A les 9,30 comencem a caminar (1950m), a la muntanya no es veu gaire neu, pel tros de camí que passa entre els pins només trobem algunes plaques de gel que es poden esquivar per un costat. Fem una paradeta una mica mes amunt del refugi de Pradell per contemplar la la Serra del Cadí i intentar identificar unes quantes muntanyes ..(.. no m’enrecordo de tots els noms que van estar dient ..). Seguim un altre tros entre pins fins arribar al Pla de les Someres (2.335m), aquí decidim tirar una mica cap a la detra i pujar directament cap al cim.

La pendent comença a ser més pronunciada i el sol escalfa de valent, hem de fer alguna paradeta de tanta en tant per recuperar-nos, hi ha qui s’arremanga els pantalons per fer-los pirata. Comencem a trobar zones amb neu, però primes i en bon estat. No fem servir ni grampons ni polaines.

Arribem al cim més oriental on trobem únicament una fita de pedres, gaudim del paisatge i anem cap al cim occidental on està la creu (o fanalet .. no se que era alló) 2.916m, ens tornem a quedar bocabadats per les panoràmiques i decidim menjar dons son les 13,30 i ja hi ha gana. Busquem un lloc una mica arrecerat ens cruspim els entrepans i aprofitem per descansar una bona estona sota el sol calent tot fent petar la xerrada.

Baixem per on hem pujat (mes o menys), la neu està una mica mes tova efecte de les altes temperatures, anem baixant lleugers i xerraires, quan arribem altre cop a la zona boscosa algú ens fa pensar en una cerveseta ben fresca al refugi i llavors el ritme s’accelera, cal anaren compte amb les plaques de gel que havíem trobat al matí, ara ja estàvem molt foses però encara així un no s‘ha lliurat de tocar amb el cula a terra.

Arribem al refugi ens prenem el desitjat refresc i ens acomiadem, amb els nassos ben vermells ... del soool, fins la propera.

by Mika