Logo cabecera
 
 
 
Usuario Usuario Anónimo

Acceso rápido
Nick
Contraseña
  Acceder  

Acceso clásico
No recuerdo mi contraseña
Recomendado Registrarme. Nuevo usuario
Búsquedas

Buscar una excursión

Búsqueda avanzada

Valid HTML 4.01 Transitional

CSS Válido!

Vuelta por Montroig y Certascán - Pic de Ventolau (2851 m)
Ficha
Imagen portada de la excursión
Fecha 30 de Noviembre de 2010
Tipo de excursión Alta Montaña
Dificultad  
Conseguida Conseguido Sí
Excursión visitada 3499 veces ( 2 esta semana )

Crónica

Itineraris escollits entre el Montroig i Certascan

De Tavascan (1.100 m.) al refugi de Montroig (2.280 m.).

Sortim de bon matí tot seguint primer la carretera en direcció a les Bordes de Graus, i continuem per la pista que va a Cuanca i Noarre. En un revolt trobem un pal indicador que assenyala el sender del refugi de Montroig que trobem molt dolent, entollat i enfangat en el primer tram fins a la Pleta Palomera, després d’aquí es va enfilant suaument en direcció Oest per la riba esquerra del torrent Roia de Mollàsfins al pla del Clot de l’Escala, a sota mateix del cim del Montroig. Travessem el torrent i ens enfilem per uns esperons a l’esquerra, passem vora l’estany de Llavera i una mica més amunt arribem al refugi de Montroig on deixem bona part de la càrrega ja que tenim previst fer nit aquí.

Cap al Pic de Ventolau.

Del refugi anem en direcció Sud deixant els estanys de la Gallina a la nostra dreta, tot guanyant alçada per enfilar-nos a un collet que hi ha entre el Pic de lo Vedo i el Pic de Ventolau i d’aquí per la cresta, ampla amb algun pas aeri però de bon fer, arribem al cim. Pic de Ventolau (2.849 m.). El cim ofereix panoràmiques excepcionals sota d’un cel avui força ennuvolat, cap a l’est distingim el Pic de Certascan, El Sotllo, La Pica d’Estats, el Baborte,... cap a l’Oest el Montroig i el Pic de la Gallina, cap al sud el Coma del Forn i el Campirme.

Tornada al refugi donant un tomb.

Des del cim baixem en direcció Sud vers el Coll de Forn al qual no ens cal arribar perquè abans es veu una baixada assequible cap als estanys de Ventolau (2.500 m). Tot baixant travessem llargues clapes de neu. S’està ennuvolant per moments i al cap d’una estona ens agafa un bon xàfec, per sort hi ha una cabaneta de pedra, no gaire més gran que una caseta de gos, a on ens refugiem. Resulta increïble que aquesta cabaneta de pedres amuntegades, sense ciment ni fang ni res, resisteixi el pas del temps i ens guareixi de la pluja.

L’hora que és, la lentitud en que avancem, un mapa que es va quedant humit, la manca d’una brúixola i el mal temps i la boira, tot plegat ens posen una mica nerviosos i ens fan dubtar de la orientació correcta i de per on hem de continuar, i això que en un estat de tranquil•litat l’itinerari es veu ben clar. Hem d’anar cap a un coll, a l’oest, que dona a sobre de l’estany de la Gola, i tot flanquejant i perdent alçada anar a travessar el riuet entre aquest estany, el de la Gola, i el de Calverante (2.300 m.) que encara està força glaçat (aquí ja hi havia estat fa anys a l’estiu i a l’hivern però costa recordar be, és la ruta cap al Montroig des de Esterri d’Aneu). Pugem cap a l’Oest en direcció a Coll Curiós (2.450 m.) i just abans d’arribar-hi cal girar a la dreta passant per la vessant sud-est del Pic de la Gallina tenint a baix a la nostra dreta l’estany de Calverante i el de la Gola, i anar guanyant alçada suaument fins a trobar un collet evident (2.650 m.) que dona just a sobre de l’estany Major de la Gallina. Des d’aquí veiem el Ventolau gairebé en front nostre i a baix els estanys de la Gallina i el refugi petitó al fons. Cal baixar deixant l’estany Major a la nostra dreta i després d’aquest cal travessar la vall de manera que els altres estanys ens quedin a l’esquerra. Al capvespre retornem al refugi que trobem ple, per sort el fet d’haver deixat les coses a dins és una mena de reserva i els altres excursionistes ens ho respecten, alguns hauran de dormir a fora.

Del refugi Montroig al de Certascan.

Hem d’anar vers els estanys de la Ribereta. Tot i que un dels excursionistes del refugi ens va dir que es podia anar directament des del Pla de l’Escala cap als estanys de Ribereta, nosaltres preferim seguir l’itinerari indicat als mapes que és baixar fins a la Pleta del Fangassal i pujar per la vora del torrent que baixa des estanys. S’ha a dir que molts dels senders que marquen els mapes són antics camins de ramats que avui dia s’han perdut i no es distingeixen, només es troba alguna fita i per tant per fer excursions per itineraris més aviat insòlits com aquesta cal saber interpretar be els mapes. Vam veure que aquell excursionista tenia raó en que és podia passar directament des del Pla de l’Escala fins als estanys de la Ribereta - marcat amb puntets al mapa -, tanmateix tampoc hi havia camí per on nosaltres anàvem encara que el mapa el marqui.

Un cop als estanys de la Ribereta (2.238 m.) continuem pujant fins al coll del mateix nom (2.400 m.) i baixem cap a l’estany de Mariola (2.273 m.), un indret encisador que convidava a quedar-se una estona. El voregem fins a la collada de Montarenyo (2.450 m.). Un cop allí cal seguir molt be l’itinerari del mapa, nosaltres vam fer servir el de IGN francès: Carte de Randonnees nº 6 -Couserans, Cap d’Aran, Pallars, que té aquest recorregut marcat com a H.R.P. Dic que cal seguir molt be l’itinerari perquè aquest va elevat una mica més al nord i no pas pel fons de la vall que s’inicia en aquest coll, on hi ha el bonic estany de Montarenyo que és veu des de dalt. Nosaltres vam baixar cap a aquest estany i preteníem seguir baixant per la vall, hi havia alguna fita i semblava el camí correcte, però a mida que prediem alçada és feia evident que ens podíem embolicar de debò perquè el lloc es feia cada vegada més costerut. Així que vàrem decidir tornar amunt fins a l’estany i mirar be el mapa i la zona. Vam decidir anar al nord per recuperar l’itinerari que indica el mapa, per anar a trobar una altra barrancada que surt des de la mateixa collada. Ara es veia que es podia baixar fins al fons de la vall del Port de Tavascan i per aquí ho vàrem fer. Vàrem arribar a l’estany del Port (2.050 m.) i veiem que efectivament d’haver baixat per on anàvem primer ho hauríem passat malament perquè s’acabava en penya-segats.

Un cop passat en direcció Sud aquest estany cal enfilar-se pels forts pendents herbosos del vessant Sud Oest del Pic de Marterat amb boniques vistes del Montroig a la nostra esquena, i arribem a un terreny més planer on hi ha el bonic estany de Flamisella (2.207 m.). Continuem a l’Est cap a un coll i baixem a un minúscul estany que es forma en un pla en el llit del riu que baixa dels estanys Guerossos. A partir d’aquí el camí està ben marcat, es el camí que va de Noarre a Certascan. Cal pujar fort primer a l’Est i després al Nord vers els estanys Blaus i altre cop a l’est vers el Coll de Certascan (2.600 m.) des d’on baixem a l’estany de Certascan (2.234 m.) i fins al refugi

Del refugi de Certascan a Tavascan.

Sortim del refugi de Certascan i seguim un bon sender que va a l’estany Naorte, amb boniques vistes de les valls de Broate, Sellente i Bessero. Després d’aquest estany una pista molt malmesa ens condueix a l’estany Closell i a continuació arribem a la pista principal per la qual arribarem, ben fatigats i acalorats però contents i satisfets, a Tavascan.

Mapa de la excursión

by National

Participantes

Picos

Otros


VOLVERVOLVER

(C) Rocs&Pics 2024 - Aviso Legal - Mapa Web

Todas las fotos de las crónicas están disponibles en resolución fotográfica bajo demanda expresa al grupo.

Para cualquier consulta escribir a: webmaster@rocsandpics.net

Colabora con nosotros