Com ja és habitual per aquestes dates toca la sortida cap als Alps. Aquest any degut a la poca preparació física, ja que no havíem fet moltes sortides canyeres en quant a distància, vam decidir fer alguna cosa més tècnica i menys patejada. Després de mirar varies zones al final ens vam decantar per la Vall Blanché; situada al peu de l'Aguille du Midi, cim de 3.842m que es puja amb telefèric desde la població alpina de Chamonix a França, molt a prop de la frontera Italiana.

Teníem varis objectius, 2 cims propers; el Mont-Blanc du Tàcul 4.248m i el Mont Maudit de 4.465m. Després volíem fer alguna canal pel triangle del Tàcul. Tot això molt a prop del nostre camp base. El vam muntar sota el refugi privat dels Còsmiques a uns 3.600m, ja que teníem intenció de ser-hi uns dies. Vam optar per portar tenda i menjar per 4 dies. Amb unes motxilles pianos que cadascuna pesava uns 25kg. No ens importava, total només hi ha 30 minuts d'aproximació desde l'Aguille fins al nostre camp base.

Sortim de Terrassa sobre les 21:00, direcció a Chamonix. L'anada era de 846 quilòmetres i com que erem dos conductors ens anàvem tornant. Arribem d'hora a Chamonix, després d'esmorzar una mica i prepara la motxilla, decidim anar cap al Telefèric. Per uns 42%u20AC et pugen i et baixen. Som els únics alpinistes, la resta són tot turistes, la majoria japonesos fent fotos. Un cop a dalt, ens acabem de preparar i equipar per sortir i passar la petita aresta de neu que baixa fins a la Vall Blanché. On normalment hi ha retencions, ja que tothom vol pujar i baixar a la vegada. Tenim sort i gairebé baixem tot el trajecte sols.

Al cap d'una estona caminant, muntem la tenda i ens posem a preparar el dinar i els objectius. Decidim primer de tot fer el Tàcul per aclimatar i estirar una mica les cames.

Al matí següent ens adormim. Ens llevem sobre les 5:00 però teníem previst llevar-nos a les 4 per preparar una mica d'esmorzar i pujar amb calma. Al ser tan tard ja estava a punt de sortir el sol, vam fer un mos ràpid i vam tirar amunt. Comença a sortir el sol, som els últims en pujar, pensem malament, es molt tard i farà molta calor, a veure si després tindrem problemes. Ja que es una zona molt propensa a trencaments de seracs i allaus. A mitja pujada veiem que comença a venir molta gent desde el telefèric, són alpinistes que han triat pujar directament desde Chamonix, sense fer nit dalt.

La traça és molt marcada i sense cap tipus de pèrdua fins al cim. Anem flanquejant seracs enormes i alguna que altra esquerda. Creuem un parell de ponts de gel i passem per sobre d'un gran allau, segurament d'aquesta primavera. Un cop a punt d'arribar al cim, apareix un obstacle que no marca cap ressenya. Una torre de neu, gel i roca d'uns 30 metres amb unes impressionants vistes cap al costat esquerre. A la dreta es veu el Mont Maudit, pugem amb ensamble però assegurant algun punt. Arribem al cim. Varies fotos de rigor, alguna cosa de menjar, descansar una estona i cap avall. Davant nostre baixen primer un guia i un client, munten un ràpel desde la meitat de la torre cap al peu. Aprofitem la seva instal·lació i fem el mateix, baixada ràpida fins al camp base, per precaució ja que la neu era molt tova, i teníem por que alguna cornisa es trenqués i formés algun allau.

Amb unes 6 hores, vam pujar i baixar a la tenda. Temps indicat a la ressenya. El Piter tenia problemes amb l'alçada i no podia respirar correctament. Va passar mala nit, tenia molta tos durant tota la tarda. Durant la nit següent no va millorar, i no es veia amb cor de poder fer més coses. Decidim recollir i baixar a Chamonix per tal de que no empitjorés la situació. Una mica de turisme per Chamonix i tornada cap a casa.