14 de juliol de 2011. Carreguem motxilles, botes i menjar. Cotxe i direcció a Ainsa, Torla i San Nicolás de Bujaruelo amb el seu pont romànic del segle XIII sobre el riu Ara, allà és just on comença l'excursió. Ens queda caminar fins el port de Bujaruelo seguint més o menys el traçat de les torres elèctriques, i allà continuar cap a Sarradets, dormir i ben d'hora al matí posar-nos en marxa cap al Casco de Marboré passant per la Bretxa de Roland i pel coll dels Sarrios. 1.700 m de desnivell si fa no fa.

El primer tram no deixa veure gaire l'horitzó, anem pel mig d'un bosc... fins que el paisatge s'obre davant nostre, les torres elèctriques i una muntanyeta amb una catifa de flors grogues que capta la meva atenció, ah! i tenim alguna que altra marmota fins el port de Bujaruelo, pas a pas, comencen a caure quatre gotes, fem una parada per tal de valorar si plantem la tenda o si hi ha la probabilitat de que només sigui això, quatre gotes. Ens refugiem una estona contra una pedra i per sort para de ploure. Ara caminem entre la boira, "xubasquero" posat i motxilles protegides contra la pluja, no es veu gairebé res, però el guia segueix el camí sense problemes i arribem a la cascada. Allà tenim l'ajuda d'unes cadenes que hi ha instal·lades per salvar aquest pas sobretot quan l'aigua està congelada, per a mi, que no m'ho esperava, és tota una aventureta amb una mica de remullada inclosa, molt divertit, tenia el riure fluix de l'emoció!

La boira ens envolta quan el Joan em diu "a veure si veus ara el Refugi de Sarradets!" Ostres! Alço la vista i si és un llop em menja!

15 de juliol de 2011. A les 6 sona el despertador. Quina meravella! La Bretxa és allà, il·luminada pels primers rajos del sol, és màgica, no la puc deixar de mirar, la llegenda diu que la Bretxa la va obrir el cavaller Roland, nebot de Carlemany, mentre intentava destruir la seva espasa Durandal colpint-la contra la roca al final de la batalla de Roncesvalls contra els sarraïns...

Esmorzem, desmuntem i preparem la meitat dels trastos en una motxilla que podem deixar en el refugi i recollir-la a la baixada. Ara cap a la Bretxa, al ser tan d'hora, la neu està congelada i ens calcem els grampons per travessar la gelera que hi ha fins arribar a dalt.

Un cop travessada la Bretxa anem cap a l'esquerra, cap al coll dels Sarrios, allà, a mig camí, hi ha una cavitat preparada i protegida on hagués estat impressionant fer bivac, bé, ara ja ho sabem per a la propera! Arribem al pas dels Sarrios, una cadena fa que el seu pas sigui més segur, així i tot, amb neu deu ser complicat pel perill de relliscar, en aquesta època en què la roca està nua, les botes s'agafen bé, i la rapidesa en passar-lo depèn de la perícia de cada un... Tota una experiència!!!

Ara toca anar pujant, tarteres, pedres, roques, sol, vistes impressionants, una grimpada i ja som a dalt! El Casco de Marboré! 3.006 msnm!

Vistes del Circ de Gavarnie, el Mont Perdut, els Astazus, la Torre i el Marboré i un muntanyenc francès ens fa la foto del cim.

La tornada: el pas dels Sarrios, la Bretxa de Roland, una cua de gent, el Refugi de Sarradets, la cascada, les torres elèctriques, ovelles de color blau, una altra marmota, camí de baixada, el riu Ara. Cerveseta i cap a casa.

El Casco de Marboré, de 3.006 msnm, ha estat el primer tresmil que he pujat, un dels propòsits d'any nou complert! Si mal no recordo, és el primer dels propòsits d'any nou que aconsegueixo acomplir de tota la meva vida, bàsicament perquè mai m'havia pres amb serietat aquesta "tradició" i no n'havia fet cap any de propòsits d'any nou. I una mica sí que m'està agafant aquesta fal·lera muntanyenca de fer cims, hi ha comptabilitzats més de 220 tresmils en els Pirineus... Uf! Quina feinada!!!

Hi ha també un mini documental del pas dels Sarrios, el director, càmera, realitzador i productor és el Joan, i també el narrador. La música del grup Fora d'Hores, ja desfet, en el qual el guitarrista és el meu fill. El "muntatge" meu: Pel pas dels Sarrios.

Mollet del Vallès, 24 de juliol de 2011 recordant el 14 i el 15 passats.

Maria