Abans de començar amb l’excursió, crec que és necessari avisar dels preparatius per a fer el pic més alt d'Espanya. L'excursió la varem preparar per fer en dos dies, però hi ha gent que la puja en un sol dia. Pels que vulguin fer-la en dos dies hi ha un refugi que es diu Refugio Altavista a 3.260 m que diuen que està molt bé, ho porten els mateixos del Teleférico Pico del Teide i el seu mail és teleferico@telefericoteide.com (contesten ràpid i son molt amables) i el telèfon és el 922533720. Nosaltres varem tenir la mala sort de trobar-lo tancat per reformes i varem decidir fer bivac. Com que és un parc nacional els del Telefèric ens van dir que havíem de parlar amb els del parc nacional del Teide: teide@oapn.mma.es, allí varem demanar el permís de bivac i també el permís per poder pujar al pic, ja que des de les 9 del matí a les 5 de la tarda està vigilat i només poden accedir al pic un número limitat de persones. Per sort ens van contestar ràpid i l'únic que demanaven era la fotocòpia dels DNI i el dia i l'hora que volíem pujar perquè et donen permís durant dues hores. La nostra intenció era pujar a primera hora del matí per veure sortir el sol, però per si de cas hi havia algun problema varem demanar el permís de 9 del matí a 11 (tot i que al final no el varem necessitar, però "más vale prevenir que lamentar").

21 d'Octubre, ens disposem a pujar des de las Cañadas a 2350 m fins al refugi on farem bivac (perquè només es permet fer bivac a la zona del refugi). L'inici de la sortida està al Km 40 de la carretera de Las Cañadas, és la carretera que va des de la Orotava fins a les Cañadas del Teide abans d'arribar al Telefèric on trobem un rètol que indica Montaña Blanca. Al principi tenim una pista que ens porta fins a Montaña Blanca (2748 m), el desnivell no és molt gran i la pujada es fa llarga però suau. El camí (més aviat una pista, per on varem veure cotxes del parc natural) no te pèrdua i cal recordar que en ser un parc natural s'ha d'evitar agafar dreceres perquè tot i que són temptadores, perquè t'estalvia el ziga-zaga fan malbé l'ecosistema i la muntanya l'hem de cuidar entre tots. És molt probable que pugueu veure el que anomenen "el mar de nubes", una acumulació de núvols que es forma al nord de les illes. Pel camí hi ha algun cartell informatiu del que es pot trobar a la zona. Un exemple son els "huevos del Teide" que son unes boles de varis metres de diàmetre que es van formar en una de les erupcions del volcà a partir de trossos de lava semisòlida que al baixar es van anar arrodonint fins a formar aquestes curioses estructures. Aquesta pista la varem fer en una hora i mitja, amb les parades corresponents per admirar les Cañadas del Teide. Abans d'arribar a Montaña Blanca hi ha el camí marcat a mà dreta que es dirigeix cap al refugi Altavista. El reconeixereu perquè té una forta inclinació i es veu un ziga-zaga molt intens. Aquest tros va ser una mica dur, amb tot el que estàvem carregant. Com no veus l'objectiu (el refugi) és molt fatigós pujar i pujar.... sembla que no s'avança. La pujadeta es va fer força pesada i varem trigar unes 2 hores, una mica més en arribar. Finalment, s'arriba al refugi (3.260 m), on fem un mos i preparem els nostres llits. Fa molt de vent però per sort el refugi ens el para una mica. Tot i que pensàvem que passaríem fred, els bons sacs que portàvem i la roba que no ens vam treure van fer que no patíssim fred durant la nit (veure aquell cel tan estrellat, era impressionant).

22 d'Octubre, ens despertem a les 5 del matí i cap amunt!!! Ara sí que fa fred! el camí comença darrera el refugi a l'esquerra i està ben marcat . És una zona de roques grans i en algun cas varem perdre de vista el camí, però ràpidament el varem trobar. De dia a la tornada varem veure que el camí realment està ben senyalitzat, així que si es mira bé no crec que hi hagi problema per seguir-lo. De cop i volta arribem a un lloc on comença a haver-hi com un caminet ben posat amb pedretes que està allí pels turistes que pugen amb el Telefèric i ens porta a totes les zones i miradors que hi ha al voltant del Telefèric. Fins aquí devíem tardar una hora una mica més. A partir d’aquí tot està senyalitzat i sembla un passeig i no una pujada al cim. Seguint les indicacions arribem a un camí amb una cadena, que és on es posa el vigilant durant les hores de funcionament del telefèric. El camí que ens portarà al cim. Passem la cadena (no hi ha ningú vigilant, però nosaltres portem el permís) i comencem a pujar una pujadeta un xic forta però amb un bon camí per a turistes, amb una mitja hora una mica menys ja som a dalt.

Finalment, arribem al cim!!!! però per desgracia no hem calculat bé el temps i encara és negra nit així que decidim esperar fins que surti el sol. Pel que diuen és molt espectacular veure sortir el sol, l'ombra del Teide es veu al mar i es fa molt i molt llarga. Com que al cim fa fred i a més fa pudor a sofre (una mica desagradable), decidim baixar una miqueta i allunyar-nos del cràter. Trobem un lloc que treu aire calent i ens asseiem allí evitant els forats per on surt l'aire calent ja que pot arribar a cremar. L'espera es fa eterna i comença a fer fred. Acabem traient el sac de dormir i tapant-nos una mica. Per fi comença a sortir el sol, IMPRESSIONANT L'OMBRA DEL TEIDE!!! ("como no", la foto de record), es veuen les illes La Palma, La Gomera, Gran Canària i el Hierro i els núvols van agafant formes i colors diferents.

Com havíem agafat fred decidim baixar ràpid, ens estem una mica als miradors que hi ha a la zona del Telefèric, comencen a arribar les persones que treballen allí, però encara no arriben els turistes. Al baixar decidim anar a una cova que es diu La cueva de Hielo perquè diu que sempre hi ha gel (nosaltres no en vam trobar). El camí es troba una mica més amunt del refugi, en una curva molt tancada cap a la dreta (perquè anem de baixada, cap a l'esquerra si es va de pujada). El caminet a la cova es d'uns 2 minuts i si hi ha forces es curiós de veure. Les escales per accedir a la cova fan una mica de por perquè es mouen, però amb una mica de valor i aprofitant la pausa per descansar un s'acaba animant i baixant "en tierra desconocida".

És una sortida totalment recomanable, no té cap dificultat tècnica, sinó que tot es un camí ben marcat, això sí, un fort desnivell que cansa molt i l'última pujada es fa dura degut a l’alçada, però amb paciència i xino-xano és assequible i una experiència inoblidable. Realment això que havia llegit que l'ombra del Teide era impressionant, és del tot cert!!!! Tot i que no vàrem poder veure totes les illes veïnes, sí que es veien les més properes. Us animo a tots a fer-la!!!

by Maricel