Sortida als Écrins:

Varem sortir el diumenge ben d'hora, sobre les 5 del matí de Terrassa direcció Vallouise, sense parar gaire varem arribar sobre les 13.00h, un petit-dinner al pàrquing de Pré de Madame Carle.

A les 14h pujada de 4 hores de pujada fins al refugi des Écrins amb uns 1.400 m de desnivell, recomanació porta el mínim pes possible, nosaltres vem pecar de molt pes (corda, ferros, arnes, grampons, piolet, menjar, beguda, roba...) i es fa fer molt dura la pujadeta, amb un mal d'esquena. Jo portava aproximadament uns 16kg!! una burrada per mi. però es va poder pujar tot al refugi. Accés molt senyalitzat sense cap tipus de pèrdua, el primer tram fins al primer refu, molts turistes. el segon era per la glacera per evitar pujar/baixar per les roques. Moltes esquerdes visibles, però sense cap tipus de perill, només hi han 2 ponts de neu amb suficient gel i per tant son segurs. Aquest tros no ens varem encordar però si que portàvem el arnes per si quèiem dintre. Just abans d'arribar al refu una pujada de 100m de desnivell que acabava de trencar-te l'esquena.

A les 18h hora de sopar, sopa de peixos, amb una buti i llenties. Vem a anar a dormir d'hora per evitar els sorolls i poder descansar, però no va servir de gaire, tota la nit mirant el sostre, i escoltant els sorolls de la naturalesa dintre de la habitació.

A les 3:30, ve el guarda a despertar-nos i a esmorzar. La gent ja comença a pujar, nosaltres els catalans ens quedem els últims amb una parella de madrilenys que viuen a Barna i Llança. El cel una mica ennuvolat amb poca visibilitat al cim de la barre, esperem que poc a poc es vagui aclarint.

Només baixar a peu de la glacera, ens encordem, i anem fins al peu de la Barre. Tot aquest tram no es troben esquerdes considerables, únicament petites esquerdes de 2 o 3cm, però que no es veuen amb perill anem avançat als grups. Arribem al peu i comencem a pujar. Pujada continuada fins al cim, amb desnivell continuu de 30 a 40º, de tant en tant alguna zigazaga per evitar

molt pendent. Es passa vora a molts seracs però tots ben estables i fixos. En tota la pujada només es passen 2 esquerdes, la primera fàcil, gairebé tapada. La segona la "famosa" rimaia, visible des de feia estona, es passa per un petit costat on sembla que es tanca, amb un pas una mica delicat. Passat això es troba el Coll entre Lory y el Dôme. Veiem la paret que hi ha per pujar al Lory.

El cel continua tapat i des de aquí dalt no hi ha visibilitat de la vall ni de la glacera, s'opte només per anar al Dôme de Neige des Écrins, pujar la paret mullada i fer la cresta fins la Barre amb boira es va descartar. Pujant per la dreta durant 5 minuts s'arriba al Dôme per una curta aresta. 3 fotos i cap avall. Vem saber més tard que 2 francesos varen pujar a la Barre per la directa, amb 2 piolets pel mig de la paret, van comentar que hi havia poca neu, però es podia pujar. Vem trigar unes 4 hores a pujar fins al Dôme, 1000m de desnivell.

De baixada el company es dona un cop al genoll i va una mica tocat (més endavant al refu em comenta que te ampolles als peus i que li fan un mal horrible). Un cop al peu de la Barre, parem una mica a esmorzar i a descansar. Ens trèiem la corda i baixem cap al refu.

Arribada al refu, desprès de tornar a pujar els 100m. Al refu només ens quedarem nosaltres, la cordada de Barna-Llança i 4 francesos, tots els altres han optat per baixar directe. Fem temps mirant que podem fer al dia següent i jugant a cartes fins l'hora de sopar.

Al matí següent com el company te una mica de mal, i el Joan de Llança també te ampolles, decidim pujar la Sara (Barna) i jo, a un pic de la vora "Roche Hippolite Pic" (3294 m), que amb mitja hora ja hi som al cim, passant una petita cresta. Per no marxar sense fer alguna cosa més.

En tres hores i pico ja hi tornem a ser abaix.

by Carlichi